Falten pocs dies perquè vegem el jutge Baltasar Garzón assegut al banc dels acusats, sobre ell pesa una causa per prevaricació al voler investigar els crims del franquisme. Els acusadors: l'extrema-dreta, que en aquest cas representa Falange espanyola, i una part dels reductes de l'antic règim que encara tenen palanques de poder a la seva mà. El cas és especialment sagnant. Ho és perquè posa novament en la pastera al sistema de justícia a Espanya i fa que augmenti el seu desprestigi, ho és perquè dóna un avis ben clar que diu que la democràcia espanyola actual encara empara aquells crims amb la llei del silenci, ho és perquè fa arribar el missatge a milers i milers de familiars de més de cent mil desapareguts que encara cerquen als seus. La imatge del jutge en el banc dels acusats és morbosa. Si el resultat de tot el procés és el de la inhabilitació, de la suspensió, o qualsevol altre que impliqui separar Garzón de la seva feina, tindrem motius per al pessimisme i el desassossec.
No obstant, aquesta campanya contra el jutge que pretenia investigar els crims del franquisme, aquells que es van cometre durant la guerra i aquells altres que van tenir lloc en la postguerra, comença a tenir unes conseqüències inesperades: les de les mostres de suport a Garzón. Arreu de l'estat se succeeixen les concentracions espontànies a favor seu, en molts Ajuntaments ja s'han aprovat mocions de suport al magistrat, els sindicats preparen mobilitzacions al carrer, centenars de juristes ja han signat el Manifest de suport a Baltasar Garzón, les diverses associacions de víctimes del franquisme promouen actes de protesta... La notícia del processament ja va motivar una onada de contestació, la notícia del seu judici ha originat el germen de la revolta que ningú no pot saber com acabarà. Sense cap dubte, molt del mal que es volia fer ja està fet. Si la Llei d'Amnistia serveix per a què es faci el silenci sobre uns actes que, segons la legislació internacional, no poden prescriure mai, què hem de pensar? Durant els primers anys Zapatero, es va legislar amb encert per a donar els drets a moltes persones que no els havien pogut tenir abans; això va fer que Espanya aparegués com un país obert, just, de progrés. Si ara es condemna a un jutge per investigar on són els milers de desapareguts i on són les responsabilitats d'aquells crims, la imatge del nostre país serà una altra.