Amb el panorama actual, i amb els antecedents que arrossega el país, sorprèn el grau de vertebració d'aquesta illa. I no solament en comparació amb les que té més a prop, sinó en comparació també amb el continent. I no s'ha de perdre de vista que la població de tot Menorca és més petita que la de qualsevol suburbi de Madrid o Barcelona.
El primer valor són la diversitat d'entitat en què esta organitzada la societat menorquina, des d'entitats culturals i esportives fins a associacions de veïns, de voluntaris, de malalts, d'empresaris, de treballadors, de pagesos. Les han comptat mai? Açò se sol valorar, arreu del món, com l'indicador d'una societat viva i vertebrada.
També en l'àmbit polític, la vertebració és extraordinària. Davant d'aquesta Espanya del blanc o negre, sobreviu una diversitat de formacions polítiques que, a més d'existir, obtenen vots a les eleccions i permeten formar majories prou estables, de vegades diverses segons el poble. I cosa admirable, a diferència de les seves illes germanes, el casos de corrupció política són excepcionals, bonibé inexistents.
L'economia de l'illa arrossega la crisi pròpia dels territoris on la indústria havia tingut un pes important. Però així i tot, sorprèn a qualsevol expert exterior que les indústries tradicionals mantinguin un cert pes econòmic i que algunes destaquin pel seu disseny innovador o pel seu volum d'exportació. I és que a fora de l'illa, a molts indrets, ja fa anys que va desaparèixer qualsevol rastre d'indústria.
L'agricultura està també en crisi, com a tot arreu, però és evident que algun paper deu jugar encara, pel volum que manté, i el naixement d'explotacions alternatives és un signe que continua viva. No fa gaire, han aconseguit una cosa increïble a fora: que se salvés de la deslocalització una gran indústria formatgera.
La producció intel·lectual és fins i tot desproporcionada, de tan gran. Ho demostra la llarga llista d'escriptors prestigiosos, professors d'universitat, economistes i científics d'origen menorquí. I aquí hauríem d'afegir encara els músics i els cantats de renom internacional.
Una cosa sorprèn, però, encara més que les altres: que a pesar de la barbàrie del formigó armat que ha arrasat la costa espanyola, aquí hi hagi hagut prou consciència social i autoritat política com per preservar el paisatge. Menorca és avui un dels espais més singulars d'Espanya, i aquesta és la seva primera riquesa i l'esperança més gran per als nostres fills i els nostres néts. Els poders de l'illa han estat capaços d'interpretar el futur i no caure en els paranys dels vividors de l'especulació. Avui Menorca és un model a imitar.
I junt amb el paisatge, sembla que Menorca intenta també salvar la seva cultura i la seva llengua mil·lenària. O si més no, actua de la manera que ho fan els pobles amb sòlida base cultural: a partir de la seva tradició, assimilant el que ve de fora però sense desnaturalitzar-se. L'arribada de tants d'immigrants ha de ser un estímul per insistir encara més en aquesta política. Per açò és tan important que es mantingui una única llengua d'ensenyament, la de l'illa, i que se n'aprengui les de més circulació.
Hi ha un mal que caracteritza les societats que han estat més dinàmiques durant aquest darrer segle, i que també ha arribat a l'illa: la falta d'emprenedors, l'acomodació al funcionariat com alternativa de vida. Aquest és un dels perills més gran que planteja el futur, junt amb la deserció dels joves de l'estudi, atrets pels doblers immediats de la indústria turística.
Aquest problema de la joventut, és una constant en a les zones turístiques. Més motiu per estar molt pendents de la qüestió i per valorar encara més l'existència d'entitats socials, capaces d'oferir un entorn positiu als joves.
Amb aquest alt grau de vertebració en tots els àmbits, és lògic que la societat menorquina s'hagi adaptat malament al turisme de masses, que mai no l'hagi arribat a pair. A altres bandes, en canvi, l'han aprofitat i uns quants s'han fet rics mentre la població es multiplicava per cinc i per deu, però avui s'enfronten a problemes de difícil solució, perquè aquest és un camí sense futur, si és que donam prioritat a continuar tenint una societat vertebrada, naturalment.
Menorca, si mos posam a comparar, ha fet una bona feina i és evident que es pot permetre aspirar a un altre turisme, i que per aconseguir-ho, avui té més comodins que els altres jugadors.