A cavall entre la Festa del llibre i el Dia de la fundació, avui presentarem a Alaior un Llibre del temps de la Fundació. No és que l'autor fos contemporani d'aquells fets, no. No es tracta de cap document dels primers anys del segle XIV, sinó d'un treball dels primers anys del segle XXI. El seu autor és Miquel Àngel Casasnovas, del que no fa falta dir que és avui per avui l'historiador amb més ofici que tenim a Menorca, rigorós i elegant a l'hora d'escriure, i prou bon comunicador com perquè els seus treballs puguin arribar a un lector general sense perdre el valor que tenen.
A més d'excel·lent historiador, Miquel Àngel és un bon amic d'Alaior; només un bon amic pot fer lloc a la seva agenda de feina per dedicar hores i hores a preparar una edició com aquesta. El llibre, tot i que s'origina en dues conferències pronunciades a Alaior, està reconstruint com un discurs compacte. Aquestes conferències són les que va fer el 2004, entre les organitzades pel Centre d'Estudis Locals –amics als que vull agrair les facilitats per a publicar aquella ponència en aquest llibre d'ara– en la commemoració dels 700 anys de la fundació d'Alaior, i la que va dir l'any passat en un acte gran del programa de la Diada a Alaior. No tots els pobles poden ufanar-se de saber quin dia van ser constituïts (sobre els papers), Alaior sí.
I si cerquéssim un poc més fins i tot arribaríem a saber l'hora exacta en què el rei signà l'acta de naixement. La creació d'Alaior es produeix durant els primers anys de desplegament del nou poder sobre el territori i no fa falta ser molt observador per veure que té una relació directa amb la idea de poblament i repartiment de les terres. Jaume II és el gran protagonista d'aquells anys, un personatge prou estudiat per Miquel Àngel, com ha estudiat tota aquella època. Per tant, el llibre pot ser una eficaç contribució al coneixement popular d'aquell moment històric en què Alaior va prendre nom. La presentació del llibre, ja el nombre 18 dels Llibres d'Alaior, serà avui a la Sala de Plens de l'Ajuntament, on destaca el quadre de Jaume II, que se sembla més al Rei de Copes de la baralla espanyola que a una altra cosa.