BARRANC
Com havíem quedat, reprenem el camí per Sant Llorenç en direcció al barranc que, com la mar, sempre és igual però sempre és diferent. Totes les tanques dels marges eren de conradís que es sembrava, només hi havia quatre matetes. Quan arribam a la costa que baixa al canal les alzines estan totalment despullades de fulles per l'eruga peluda (era la primavera passada), fins i tot les mates de davall, és com si hagués passat foc. L'activitat de l'eruga dura fins el Corpus, després es torna papallona –en veim qualcuna– i les alzines rebroten.
Al principi la costa de baixada era un carrerany que obligava en Biel Pons Seguí a fer la sitja de farratge allà baix i a pujar el menjar cada dia. Llavors van eixamplar el camí i ja la va poder fer a prop de les cases.
Sant Llorenç hi té quatre veles al canal, una a la banda de ponent i tres a l'altre costat del torrent. De temps enrere, a la de més prop hi havia una sínia per regar i a l'altre costat una trencada molt alta per pujar l'aigua fins a la canal de la vorera per regar les dues veles primeres d'aquella banda. A la darrera vela no hi arribava la canal perquè el terreny s'enfila, després ve Son Olivar i la seva font.
Devora la vela de ponent surt una font de per la paret del barranc cap el torrent, l'aigua era molt bona i sempre corria, en Biel no davallava aigua per beure mai en venir a fer feina al barranc. Avui en dia no es veu, està tapada d'esbarzers, com la sínia. A la nostra incursió hem travessat el torrent, que ell tenia ben net i eixermat, també hi ha bova. De les veles de llevant, la de més amunt és la que fa mitgera amb l'hort des Barrancó, separats per un fortí ample com vam veure. Per aquest segment del barranc també hi habiten les miloques, una filla seva en va arreplegar una de ferida i la va dur a Ciutadella.
TORRENT
Encara ha vist torrentades grosses al principi d'estar a Sant Llorenç, un any la corrent desbocada va davallar un vedell gros de Son Carabassa que va deixar dins el pla des Calafat, era mort naturalment. No fa tants anys, a prop de les festes Sant Bartomeu de Ferreries anaven a acampar a l'arenal de la platja i deixaven els cotxes dins el pla des Calafat, una vegada no va ploure en excés allà baix, però si que ho va fer curs amunt, l'aigua i el fang que arrossegava el torrent van arribar fins prop del vidre dels cotxes, els van treure amb un tractor.
Quan estava a Sant Llorenç, pescaven llisses calant un tros de xarxa manejada entre quatre. El torrent es tanca tot sol, els pescadors l'obrien i les llisses baixaven amb la corrent. De vegades n'agafaven un sac de llissa, la deixaven amb sal el vespre abans de coure-la, si no era com qui menjaves buata. Fa una vintena d'anys va veure fer una calada de xerxa al torrent.
COLLITES
Abans, a tots aquests canals la principal collita era de blat dindi i sorgo, com ens contava en Biel en parlar de Son Olivar, però pels anys 70 va sortir el raigràs que va ser un boom, feia desastres de menjar, sa terra estava reposada i no n'havia fet mai, va ser un monstre. Quan ha estat més sembrat ha de menester molt d'adob el raigràs. Al canal va instal·lar un pastor elèctric i donava un tros de pastura cada dia a les vaques. Als plans de baix tenia l'avantatge de tenir aigua i poder regar, poava dins els torrent. A la vorera de llevant van fer una instal·lació de tubs i boques de rec vora-vora.
L'arenal o prat de Sant Llorenç, davant per davant amb Trebalúger de Baix, el va fer net de jonqueres i cada any el sembrava de raigràs i xivada, que era el que donava més i hi menava el bestiar. Ara de vegades també baixen el bestiar als plans, encara que si ho llauren pel setembre o així a l'hivern no hi poden entrar d'aigua i fang. Al costat de ponent veim un caquier. Al darrer planet tenia el motor.
A més de farratge pel bestiar, sembraven estivada al canal i damunt el cadenat hi havia l'hort amb un arbre davant l'altre que feien fruita. En Biel tenia una moto Bultaco amb la que baixava per anar a aturar el motor o el que fos, una vegada pujaven la costa amb la moto ell i na Maria, que duia un paner de fruita dins el braç, vam caure amb sa Bultaco i tota sa fruita va anar per enterra, sort que no era massa fondo. La moto la conserva un aficionat a les motos antigues de Mallorca.
ES CALAFAT
Enmig de la baixada i plans de Sant Llorenç fa una falca que és des Calafat que també té una camí de baixada cap es prat on hi ha un bon grapat de fassers molt alts amb una caseta petita devora el prat i un boeret un poc més amunt. En aquell moment hi havia xivada sembrada per fer bales.
El Camí de Cavalls travessa els plans cap a un portell del coster de ponent, per on pren cap es Calafat i cala Mitjana. El canal s'eixampla molta a la part més propera al "riu". El torrent de Trebalúger i el que ve de la Cova-Son Fideu, es creuen on comença es Calafat, que és un lloc molt gran, per la costa té la mitgera amb Sant Llorenç al pont de n'Alis i arriba fins a Cala Mitjana.
Deixam darrere el canal i l'arenal que comparteixen Sant Llorenç i es Calafat, per pujar cap aquest darrer. Passam davant el boeret de baix que fa la sensació de ser molt massís, té dos arcs exteriors amb un contrafort enmig, dintre hi ha un altre arc i les menjadores.
Les teulades estan un poc esfondrades. Podem observar un antic motor que empraven per regar del torrent. Per la costa de les cases puja un tub per dur-hi aigua.
Remuntam la costa entre pins i parets seques fins arribar al punt de dalt el barranc en què Sant Llorenç travessa la baixada des Calafat i més envant ens presenta tres antics noguers que han resistit el pas del temps aferrats a la paret d'aquest camí que abandonam per entrar a llevant cap a la tanca de s'era des Calafat, on hi ha dues eres de més de 20 metres de diàmetre, un eró i la caseta. Una de les eres és picada a la roca mare mentre que l'altra està coberta de lloses de marès. L'eró és de forma quadrada, de 6 per 7 metres, i es troba cap a la paret de llevant, com la caseta d'era rectangular i original, semblant a una altra de més gran que trobam a prop de les cases.
Mentre anam cap a les cases veim el boer des Calafat, un poc enfora del casat. Al principi d'en Biel estar a Sant Llorenç menava el lloc veí un home d'edat, en Mateu des Calafat, que pujava la llet a les cases amb gerres. Més endavant es van associar a Coinga i van posar un dipòsit. El boer és el típic amb molts arcs i estables, allò més "modern" és la caseta del dipòsit de llet. A prop del boer veim el tractor de l'home que mena les terres i té bens i altres animals amollats.
De les cases des Calat es veu la vorera de la mar cap a les cales de Trebalúger i Mitjana. Era exclusivament casat de pagès amb forn i cotxeria. Cap a cala Mitjana es conserven tres antics forns de calç i un bon grapat de barraques de bestiar, algunes de fins a sis cossos.
Però em crida més l'atenció al costat de les cases una antiga barraca o païssa que presenta les mateixes característiques que la caseta d'era, feta amb paret gruixada en sec i sostre de lloses de marès recobert de pedres i terra, com la que vaig descriure a Sa Coma (Ciutadella) parlant de la producció d'oli. L'entrada de la caseta d'era fa un frontispici triangular, la de les cases és circular i en té una altra de rectangular al costat amb una gran llosa de marès damunt la portalada.
_____
adsintes@telefonica.net