Tots necessitem el respecte i l'estima de fora per poder construir la nostra autoestima. Molt sovint ens queixem de no rebre l'acceptació franca dels pares, de no ser el company escollit dels amics, de no poder aconseguir el reconeixement a la feina. La cerquem per tot i a vegades, estem disposats a negar-nos a nosaltres mateixos per tal de no perdre l'estima i consideració dels altres. Aquest mai és el camí, així igual podem aconseguir l'acceptació dels altres, ara, perdrem el nostre sentit i al final no ens reconeixerem en la vida que portem. Ara és el moment de recordar el que diu un vell conte.
"Es diu, es conte i comenten que un jove va anar a consultar a un reconegut mestre:
-Vinc, mestre, perquè em sento poca cosa ja que ningú em valora. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, i em sento rebutjat. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valorin més i ser acceptats per tots?
El mestre, sense mirar-lo, li va dir:
-Vaja, ho sento molt noi, ara no puc ajudar-te, haig de resoldre primer el meu propi problema. Potser després... -i fent una pausa agregà- Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després potser et podria ajudar.
-E... encantat, mestre -va titubejar el jove, però sentint que era altre cop menyspreat i les seves necessitats postergades.
El mestre llavors es va treure un anell que portava en el dit petit de la mà esquerra i donant-li al noi, va afegir -agafa el cavall que està allà a fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Vés i torna amb la moneda!
El jove va partir amb l'anell i en arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests s'ho miraven amb desconfiança, i encara més quan el jove deia que volia una moneda d'or per ell. Llavors alguns reien i altres ni se'l miraven i li donaven l'esquena, recelosos i malfiats d'aquell desconegut... De tan insistir, fins i tot va trobar algú que en l'afany d'ajudar-lo li va oferir una moneda de plata, però el jove no podia acceptar menys de la moneda d'or, i va rebutjar l'oferta. Després d'oferir la seva joia a tota persona que se li creuava -més de cent persones, entre mercaders de verdures i de roba, de sabates i joguines, compradors, curiosos i passejadors diversos - i abatut pel seu fracàs, va tornar amb el mestre
-Ho sento -va dir-, no és possible aconseguir el que em vas demanar. No sé el valor d'aquest anell però ningú sembla voler donar gaire per ell.
-Què important és el que has dit! -va contestar somrient el mestre- Hem de saber primer el veritable valor de l'anell. Torna al poble i vés al joier. Qui millor que ell per saber-ho? Digues-li que vols vendre l'anell i pregunta-li quant te dóna per ell. Però no importa que t'ofereixi, no el li venguis, i torna aquí amb el meu anell
El jove va tornar a obeir i un cop al poble, el joier va examinar l'anell amb la seva lupa, el va pesar i va dir:
-Mira noi, si el vols vendre ja, no puc donar-te més que 58 monedes d'or pel seu anell
-¡¿58 monedes?! -va exclamar el jove.
-Sí -va replicar el joier- Jo sé que amb el temps podríem obtenir por ell prop de 70 monedes, però no sé... si la venda és urgent...
El jove va córrer emocionat a casa del mestre a contar-li tot.
-Seu -va dir el mestre després d'escoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa i única. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor?
I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà".
Missatge del conte: Sols el verdader expert pot descobrir el valor, únic i personal, de cadascú de nosaltres. I aquest expert sols pot ser la persona que realment i profundament ens estima i està oberta a conèixer-nos, sense por, amb la saviesa del cor i els ulls de l'amor
---
gaudimambcontes@gmail.com