Aquest dissabte hem celebrat un nou primer de maig. Unes 150 persones s'han manifestat per Maó en l'acte central del ritual anual, que després han continuat per separat UGT i CCOO amb dos àpats comunitaris. A Ciutadella, la CGT també ha concentrat unes dotzenes de persones a la plaça des Pins. Semblava que enguany hi havia d'haver més gent que en anteriors ocasions, semblava que ara més que mai s'hauria de fer sentir la veu dels treballadors almenys que ens facin pagar novament el cost de la crisi. Aquest Primer de Maig ha arribat amb quatre milions i mig de persones sense ocupació, un 20% de la població activa, un 22 % a les Illes Balears. En un altre temps, aquesta realitat suposaria una crisi social i política de grans dimensions, ara no. En altre temps, aquesta crisi suposaria una resposta organitzada de les classes treballadores, ara no. No la suposa perquè la gran majoria de persones creu realment que aquest és l'únic sistema econòmic possible, amb crisis cícliques que s'han de suportar com se suporten les catàstrofes naturals, i perquè la minoria que creu que un altre model econòmic és possible veu que el seu discurs neix i mort en el propi cercle, sense que tengui cap projecció envers a l'opinió pública.
Aquest Primer de Maig ha passat quan segueix augmentant l'atur, quan ens trobem davant una nova onada de problemes que se centren ara en les dificultats de la moneda europea atacada per diverses especulacions en els mercats del diner en l'oceà del capitalisme internacional (aquest únic sistema possible que ens estan inculcant) i en les dificultats que suposa el pagament del deute públic. Davant aquest horitzó, les solucions no passen pel retall de la despesa pública amb un elevat cost social, ni per les mesures d'austeritat fiscal que suposen una pèrdua de la capacitat del sistema públic de fer front a la situació que determina una reducció important del sistema de protecció oficial.