Quina opinió tenen vostès dels bancs? No sé si ho creuran, però ja m'ho pensava. Li han fet mai cap favor? L'han tingut en compte mai sense pensar en interessos i comissions? Que li sembla a vostè el fet que el senyor Alfredo Sáenz, conseller delegat del Banc de Santander es jubili amb una pensió de 87 milions d'euros? No li pareix una cosa molt obscena? Segons sembla, encara li hem de donar les gràcies ja que ha renunciat a no sé quins drets econòmics més. En ple cor de la crisi, les manifestacions del primer de maig van ser menors, potser alguns treballadors van tenir temps de llegir el diari on s'informava que l'any passat, els cinc grans bancs i caixes d'Espanya (Santander, BBVA, Caja Madrid, La Caixa i Popular) van sumar el 2009 un total de 15.694 milions d'euros de beneficis, més que tres Plans E.
Els bancs i els especuladors financers de tot color han provocat una crisi econòmica d'abast insospitat encara: milers d'empreses han fet fallida i més milers de persones han emigrat a l'atur. Ja ho veuen, amics meus. Així com estan les coses, molts empresaris continuen essent més de dretes que n'Aznar i els treballadors cerquen sobreviure a la crisi així com els diuen que ho facin: individualment, calladament. El senyor Sáenz cobrarà 87 milions de retir. El seu amic, el senyor Botin només en cobrarà 24, de milions d'euros. He dit el senyor Botín?, perdó, Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos, Marqués consorte de O'Shea. Com cada vegada que surt una notícia d'aquestes, el portaveu autoritzat per Zapatero surt i diu que és un escàndol, després torna a l'oficina i es posa a treballar en una rèplica diària a Rajoy.
Un tant d'esquerres i l'altre tant de dretes. No els provoca un poc de pena, tot això? I, a part de la pena, no els provoca repulsió? I, amb la pena i la repulsió, no els provoca interès per a fer que baratin les coses? Que no troben que no estaria malament que hi hagués una banca pública a Espanya? Una banca que es regís pels principis de l'ètica i la solidaritat. L'ètica i la solidaritat! Vade retro, Satanàs!, eh, senyor Botin? En temps de la Segona República, el maonès Ruiz Ponsetí va ser l'ideòleg de la creació i funcionament de la Caixa de Crèdit i d'Estalvi de la Generalitat de Catalunya. Per ell, era fonamental per a una societat unida i solidària, que els bancs fossin públics, no negocis privats.