El dia que el diari Menorca publicava un reportatge per a recordar l'efemèride de la visita del dictador a Menorca, en alguns despatxos de Madrid esmolaven els ganivets. Va ser oportú, el reportatge. Va ser oportú perquè vam poder veure com, malgrat que han passat cinquanta anys d'aquella visita, malgrat que han passat 35 anys de la mort de Franco, tot és molt pròxim. El temps té aquestes coses de la relativitat. Encara hi ha franquistes instal.lats en el poder, franquistes que no han plegat mai i noufranquistes que hi han accedit amb sigles diverses. D'aquests darrers, a Menorca n'hi ha qualque exemple. El Menorca va fer crònica de l'arribada triomfal, que després va haver de corregir, unes hores abans que la Justícia fes fora de mala manera a un dels pocs jutges que s'havia atrevit a investigar els crims del franquisme. La causa: haver volgut investigar fets que (segons el poder judicial) no es poden investigar. La lectura: la justícia no pot actuar contra la barbàrie. En molts països del nostre entorn, els jutges es preparen en la matèria de Dret Internacional en la protecció dels drets humans. Amb Garzón i la seva investigació es podia estar d'acord o en desacord, confrontar opinions sobre les maneres de veure i entendre aquest dret, però això no pot ser mai del món prevaricació, això és l'exercici de la llibertat d'entendre el Dret. Qui pot parlar de la independència dels jutges si quan n'hi ha un que incomoda li donen el passaport? ¿Què haurà de pensar un altre jutge que vulgui treballar en aquest camp, que cregui que ha de fer cas a les associacions de víctimes del franquisme? Algú em deia: no es poden investigar crims els culpables dels quals ja han mort. No fa molt llegia que en més del 90% dels delictes que es denuncien no es troben els culpables, encara que es pugui decidir el sobreseïment del cas, no per això es deixa d'investigar. Això, en el cas espanyol de les foses comunes és mal d'explicar. Espanya és un dels pocs països del món on no s'hagin posat en marxa polítiques públiques eficaces per a respondre bé al tema dels desapareguts, cosa que s'ha de fer sense cap alè de venjança, però sí amb el propòsit de la reparació. Després del que ha passat amb Garzón, díficilment es podrà fer molta via per aquest camí. Potser és hora de plantejar clarament la derogació d'algunes lleis o la modificació d'altres.