Per circumstàncies de la vida, l'any passat vaig fer qualque xerradeta amb en Bep de Ciutadella. Un dia, en una d'aquestes estones en què armàven a contar històries, em va explicar d'un amic que feia de missatge. Aquell amic d'en Bep no havia servit per estudiar, i a ca seva el van llogar al camp. Com és natural, son pare li devia dir que, si no volia estudiar (o si no li anava bé), llavors hauria de fer feina.
I així va succeir. Aquell bergant va començar a treballar de ben jove al camp, amb un l'amo que a tothora l'apretava i li manava feina, de manera que es bergant anava tot lo dia amb sa llengo defora, estressat, enfeinat i atrafegat. Encara no havia acabat una feina, quan l'amo ja n'hi manava una altra.
Un dia es va presentar l'amo per sorpresa a ses tanques on feinejava es missatge.
– Encara no has acabat? –li va dir l'amo en es missatge.
– No, l'amo, encara no he aca- bat... però jo faig lo que puc!
– Idò, malament! –respongué l'amo –Malament, perquè has de fer més de lo que pots!
Tot açò ve a compte, estimats lectors, de que acab de llegir aquell refrany que diu "Qui fa lo que pot, no és obligat a més", que significa que a qui fa s'obligació, res se li pot exigir. Sembla que l'amo, però, no ho entenia així. O no ho volia entendre. O no l'interessava entendre-ho. O tal vegada es missatge devia ser un pèl aturat i l'havien d'empènyer. O ves a sebre què!
De tota manera, hauria resultat curiós veure què passaria si l'amo fes de missatge, i es missatge fes de l'amo, perquè "No és lo mateix manar sa feina, que fer-la", de sa mateixa forma que "No és igual predicar que fer sa penitència".
"No és lo mateix, receptar, que pendre ses medecines". Ai, Déu meu! Quantes vegades "es rector no se'n recorda de quan era vicari"! I quantes vegades l'amo no se'n recorda de quan era missatge...