He rebut carta des nostro espia, que continua instal·lat a la capital del xotis perquè allà aquests dies succeeixen moltes coses. L'homo no dóna abast de tantes reunions, de tal manera que ha acabat llogant una secretària, na Francis, que no es pot dir que sigui una al·lota gaire deixondida, però que fa "lo" que pot.
Ahir es veu que s'havien de reunir els de dalt de tot d'un bàndol i de l'altre, perquè ja saben que a la capital del xotis només hi ha dos bàndols, per falta d'influència marina. Les coses són blanques o són negres, o més ben dit, o són vermelles o són blaves. Tot i que ara també hi ha una rossa amb cara d'indiot que remena, encara que només sigui per cridar l'atenció.
L'espia havia d'anar primer a la reunió dels que governen, però na Francis es va barrejar i el va enviar a la dels que no governen, que començava més tard. Així és que l'homo, quan va arribar a la seu del partit corresponent, encara no havia començat la reunió, i va haver d'assistir als seus preparatius.
Per entrar, va repetir la disfressa de pensionista, que encara estava suada de la setmana passada, havia tingut tant d'èxit que no era qüestió de fer invents.
-– Hombre, vostè per aquí una altra vegada -–li va dir el guarda de la casa mentre li donava un copet a l'espatla–. Com es nota que el govern li ha congelat la pensió! Idò ben fet de venir amb noltros, que aquí l'escalfarem.
-A dins hi havia molt de moviment, amb tot de gent que semblaven bastaixos traginant cadires per amunt i per avall, i l'equip d'assessors que preparava la reunió.
– És que avui voldria acabar prest –deia un que lluïa una corbata de color blau cel amb nus doble–, que tenc una partida d'esquaix amb es conco, de tal manera que ja he preparat el resum de la reunió per a la premsa.
– I què has posat? –li va respondre un altre que la lluïa de color rosa i una mica massa curta, la corbata–. Perquè avui el kefe decidirà si votam a favor o en contra de les restriccions del govern...
– I tu què trobes? –va replicar el del nus doble-–. Naturalment he posat que votarem que no. Ja ho has vist, si està maleit el kefe amb les retallades! Noltros som els defensors dels pensionistes i els funcionaris.
– Però tampoc no ho podem dir massa fort, que si mos toca governar... -–va respondre el de la corbata massa curta– O és que a noltros no mos en tocarà fer, de restriccions...? Si ja en fa na Merkel i tot, i el nou primer ministre anglès...
– Ja ho veurem, d'aquí a allà –va replicar el del nussot posant cara de siular–. Ara toca escanyar el govern i deixar-lo sense alè perquè no mos impacienti més amb el cas Gürtel i tots els altres que tenim pendents.
– Però què deis, desgraciats? –va exclamar una assessora que els escoltava, amb el seu vestit amb jaqueta de color vermell i un nomeolvides amb picarols–. Que no ho sabeu que tenim tots els banquers d'Europa pendents de què decidim?
– I a noltros què mos importa Europa! –va replicar el de la corbata rosa.
– I tant! Mesquinets, els europeus –va continuar el de la corbata blau cel–, si no saben menjar i quan prenen el sol es posen com escamarlans... I parlen idiomes!
– Però que no ho veis que si no beneïm les restriccions del govern –va insistir l'assessora del nomeolvides–, mos faran culpables de la crisi europea i no mos tornaran a convidar als partys internacionals?
– Així, què vols dir? –va demanar, desorientat, el de la corbata blau cel–. Que ara que el podíem fotre, hem d'estar a favor d'en Tsapatero?
– Li podem dir el nom del porc –va respondre l'assessora ben fluixet perquè no la sentissin les parets–, però no hem de votar res que vagi en contra de les seves retallades. Són ordres d'Europa, que ja se n'ha cansat que açò sigui xauxa amb les seves subvencions.
– Si és com tu dius –va replicar el de la corbata blau cel, contrariat–, hauré de canviar el resum de la reunió... Posaré que hi estem en contra, però bonu, que mos abstindrem perquè s'aprovin igualment les restriccions...
– Jo també faria un altre resum que digui que votarem a favor, per si un cas... –va respondre l'assessora mentre feia sonar els picarols–. I posa també que esteim a favor de liberalitzar l'acomiadament, que he sentit que les autoritats monetàries internacionals li han dit al govern que també ho haurà de fer...
En aquell moment entrava a la sala el kefe, que ja venia amb una bossa de gel al cap.
– Marianu –el va abordar el de la corbata blau cel–, mira, ja he fet el resum de les coses que decidiràs en aquesta reunió... Pots triar entre dues versions, una que diu que votaràs a favor de les restriccions del govern i una altra que diu que t'abstindràs, perquè guanyin igualment. Què trobes, quina t'agrada més?
– Quina creu! –va exclamar el kefe–. Una vegada que podia lluir, i tot Europa en contra.