És Diccionari Alcover dóna tres accepcions possibles a sa paraula 'cabòria': 1) Càbala, doctrina religiosa tradicional dels jueus. 2) Cavil·lació, idea que preocupa massa (en castellà "preocupación, quebradero de cabeza"). 3) Idea fantàstica, que no respòn a sa realitat. També afegeix es diccionari que 'Anar de cabòries significa dur moltes il·lusions i viure segons idees fantàstiques, i diu que cabòries prové de l'hebreu 'kabbalah', amb es mateix significat, amb terminació presa de mots com 'memòria o història'. A l'Alt Penedès hi ha un poble que es diu, precisament, les Cabòries.
Coromines (Diccionari Etimològic, II, pàgina 516) parla de 'cabòries' i diu:
"A part de la preocupació algun cop té més aviat el sentit de 'fantasia, idea irreal' que seria el sentit a Mallorca segons Alcover-Moll...
Però a Menorca més que això sembla significat 'anar de cabòries' l'estat del cap o de l'esperit cansat per la mala vida del qui beu o va d'aventures: "Un homo d'Alaior, casat, qualque nit anava de cabòries, i tornava a ca seva a la mala hora; una d'aquestes nits, per escalivar-lo, sa dona llevà es ble des llum en cruies; quan s'homo, mig torrat, va tornar...", Camps Mercadal, Folklore Menorquí, II, 121.
Coromines, però, es mostra escèptic quant a l'encreuament entre 'càbala' i 'memòria' (com assenyala Alcover-Moll, segons hem citat abans). Ans al contrari, Coromines diu: "Sembla més senzill i és molt més convincent admetre que 'encaboirar-se' es va formar a partir de 'cap-ficar-se', de la combinació de 'cap' i 'boria=boira', emboirar-se: encaboirar-se, posar-li a algú el cap emboirat".
Per acabar, direm que J. Pons Moya deixà escrita sa forma menorquina 'caboires', amb sa 'i' davant sa 'r': "Anar de 'caboires'", dur moltes il·lusions, i viure d'idees fantàstiques ("Dites i refranys menorquins", a Quaderns de Folklore).
Aneu alerta amb ses il·lusions o fantasies exagerades, que no solen cumplir-se i ocasionen disgustos. No us fiqueu gaires 'caboires' a dins es cap.