Síguenos F Y T I T R
Quid pro quo

A bordo

|

Vaig llegir que els amics d'A Bordo preparen el seu retorn als escenaris, un retorn a mitges, ja que només es tractaria de fer alguna actuació d'estiu i enregistrar un disc. Vaig veure la fotografia que il·lustrava la informació i no hi ha dubte que Mike Jagger i Bob Dylan no fan anys tots solets. De sobte vaig recordar els joves Popi, Onofre, Víctor, els Miquels, en Tolo i algun altre músic que hi col·laborà en algun moment durant aquell temps.

A Bordo va coincidir amb el que sempre he dit que és l'època daurada del pop/rock a Menorca. Ja hi va haver un moment molt efervescent, entre els seixanta i setanta del segle passat, però crec que el moment entre 1989-1995 va ser especialment recordable. Durant aquells anys van coincidir, entre molts d'altres, quatre grups com Pasaje Secreto, Ferrys, A Bordo i Ja t'ho Diré. Cadascun d'aquells conjunts tenia un estil ben definit, i compatibles. En el cas d'A Bordo, ens recordava el pop dolç de Los Secretos o Nacha Pop. En el cas d'A Bordo, ja destacava la veu d'Antonio Rodrigo, Popi. Normalment, els solistes són la cara dels grups, la seva personalitat, la seva marca. Per això, els grups queden definits pels vocalistes.

A Bordo va conèixer el favor del públic, una bona fama a la zona de llevant de Menorca, i va intentar, amb èxit, obrir-se camí en el pop a les Balears (aquells Pop-Rock de Palma) i fins i tot fora, arribant a les semifinals d'un concurs d'àmbit espanyol fomentat per Los 40 Principales. El 1994 van enregistrar el seu únic disc Curiosa Ley en uns estudis de Barcelona. Aquell disc, fet amb molta il·lusió, amb molta força, havia de ser el passaport al món del pop fora de Menorca. Encara record la multitudinària presentació en un concert que van fer al port de Maó. Però els temps havien passat, i, a Barcelona, o feies rock català o ho tenies difícil.

Durant un parell d'anys encara van fer actuacions memorables, a Menorca, alguna sortida a Mallorca, però l'horitzó es va anar tancant. Un cop més, l'aïllament limitava oportunitats i acabava amb una història pròpia de la cultura popular juvenil d'aquells anys. A Bordo no es planteja el retorn com un nou començar, sinó com un tribut al record, com una recuperació de les vivències de llavors, i també per contribuir, amb el disc que editaran, a fer créixer la cultura de la cançó popular (d'una altra cançó popular) a Menorca. Que us vagi bé.

Lo más visto