Per regla general, les persones solem tenir en compte els serveis públics quan correspon criticar-los. Per això, sempre estam a punt. Difícilment, a excepció d'algun fet relacionat amb la salut i la sanitat, trobarem expressions públiques d'agraïment, de satisfacció, de simpatia. Això és un costum secular. Per això, l'escrit d'avui és per expressar públicament la meva satisfacció de com he estat ben atès per un determinat servei de l'administració, ha estat una atenció virtual, una relació usuari-servei a través del correu electrònic, encara que el resultat final han estat un feix de documents en paper. Els ho explicaré. En aquesta empresa per a reconstruir biografies de menorquins exiliats, un dels tres personatges que omplirà el pròxim 'Llibre d'exilis' serà el maonès Francesc Carreras Reura. Malgrat que avui a Menorca ningú no en sàpiga res, és un personatge de gran importància política. Dirigent destacat a Espanya d'Izquierda Republicana, el partit de n'Azaña, va arribar a ser governador civil de Madrid durant els primers mesos de la guerra, ho era quan les tropes feixistes de Franco van arribar a la Casa de Campo, el novembre de 1936. Després, en l'exili a Bogotà, va ser assessor del govern colombià en la lluita contra la droga, en la conscienciació internacional del problema de la coca (era el 1940!), i va ser president de l'Ateneu Salmerón a Mèxic i de la revista oficial d'IR a l'exili. Quasi res! El llarg silenci va fer que la seva figura quedés dissolta en el país de la ignorància, del qual volem treure ara. Idò bé, sense saber com m'atendrien, vaig escriure un correu electrònic aventurer al Centro Documental de la Memòria Històrica (el famós Arxiu de Salamanca) només per saber si tenien informació sobre Carreras Reura i algun altre. Al cap de pocs mesos, he rebut a casa un feix amb unes quatre-centes còpies de documents de Carreras Reura, Miquel Amantegui, Vicent Guarner i altres represaliats. M'ha costat 34 euros. I he pensat, en realitat, què deu costar el servei? Vull dir: el manteniment de l'arxiu, la custòdia dels documents, l'ampliació de l'arxiu, el personal d'atenció, el material que han emprat per a enviar-me aquesta documentació, etcètera. Sense cap mena de dubte, aquest servei ha funcionat molt millor del que jo podia esperar. La preocupació de les persones que hi fan feina, en el cas meu és de nom Juana Delgado, per a atendre les peticions és lloable. Per això ho faig.
Quid pro quo
Un bon servei