Dilluns d'abans de la festa: depressió. Una borrasca sobrevola l'illa: depressió. Els núvols corren veloçment cap a la nit, anunci de rissaga. La xafogor és feixuga sobre les celles, falta l'alè: depressió. La galerna fibla les costes del nord de l'illa, els turistes roden pels hotels: depressió. La mar assola el dic dels nombres foscos: depressió. Són les sis i no sé què escriure, la borrasca s'ha instal·lat en el meu cervell. No ho puc creure: res a dir. Surt al terrat i contempl les boires que van cap al sud. Les gavines sobrevolen el pati de l'escola, senyal de mal temps.
Veig la bandera de Sant Joan que pinta vermell a l'antena de televisió. No crec que el dia acabi amb tempesta. Ara podríem caminar pels codolars de Binimel.là o podríem contemplar la mar en una redossa de Favàritx. Seríem feliços. Borrasca de juny, tamborinada de final de primavera, de quan els pagesos segaven amb la falç aquelles planes d'or d'Algaiarens.
Estic a punt de fer malbé un article poètic. Fet. El president Felipe González troba que el president Zapatero està deprimit, creu que la crisi l'ha afectat físicament, considera que fa falta molta energia per superar aquesta borrasca que des de fa anys sobrevola el món capitalista. Una dona em diu que no hi veu sortida. Cauen quatre gotes sobre la terra eixuta, l'aigua que s'evapora ens transmet aromes d'ozó. Podria ser un gran dia, avui. Un dia clar i brillant, un dia de platja i cavalls que boten. No obstant, el baròmetre assenyala la depressió.
Demà ens despertarem en un dia nou, el cel clar, l'aire lleuger, el sol brillant. Ja sé que escriure sobre la festa de Sant Joan. No podem ser originals, aquests dies. És el gran tema des de fa setmanes. Estic segur que no trobaríem en el món cap país on els seus mitjans de comunicació dediquessin una quarta part del seu espai a parlar de la festa durant un mes. Depressió.