Diumenge al migdia: anem de Ciutadella a Alaior. Pel reproductor del cotxe es deixen sentir cançons de Menaix a Truà, cançons del disc del desè aniversari. Sona "Flors de baladre", que jo coneixia del grup UC. És una cançó de tardor, una cançó de novembre. Avui també ho sembla, un dia de novembre. La borrasca no ens deixa des de fa una setmana. Ahir mateix, érem dalts els penyals de sa Punta Nati, fent un poalet de tàperes amb uns amics d'Alaior. El matí s'havia despert serè i clar, anunci de l'estiu que arriba. De sobte, una taca lila al fons de l'horitzó, es va convertir en un núvol amenaçador; prest fet vam sentir els primers trons. Quina majestuositat, la de la tempesta sobre la mar quan te la pots mirar des dels penyals de la punta de Menorca! Prest fet, les barquetes que esquitxaven la mar de blancs va girar el timó cap a port. Hi va haver una renglera de barques sobre una mar que s'ennegria per instants. Els trons retombaven en la volta del cel que s'anava tapant. També els taperers van girar cap al far, cap al cotxe per tornar a casa. Començava a ploure. Al final van ser quatre gotes. Avui matí n'ha plogut més. L'aigua ja s'havia anunciat a la matinada. Just després de la sortida de la comitiva ha començat a ploure i la sensació de fred s'ha intensificat. Fred per Sant Joan! Sona estrany, però no serà la primera vegada. Els carrers de Ciutadella s'han vestit de roba d'abric. Una sensació rara, la idea que alguna cosa no estava al seu lloc. Les diades tradicionals també són paisatge en la memòria, i el paisatge de Sant Joan no és la pluja sinó el sol. Hem tornat a Alaior cap al migdia, el termòmetre marcava 12 graus de temperatura. Hi ha hagut dies de Nadal més calorosos. Potser ha estat per això que hem decidit dinar de galets. He obert el diari i he recordat que fa dos dies es va morir José Saramago i m'ha vingut al cap quan fa dos anys passejava un setembre pel Claustre del Carme de Maó, on va venir per visitar la UIMIR. M'agradaria tornar a escoltar ara "Flors de baladre" en un torrent, per on no passa mai sa gent...