Ahir capvespre, amb un sol de justícia ( hauria de ser d'injustícia, no?), acompanyàrem tots na Nura al campament de Biniparratx. Hi va anar l'any passat, amb dubtes, i li va agradar tant que enguany ha volgut repetir. A Biniparratx ens trobem pares i mares de tots els pobles de l'illa, alguns ja són veterans, altres són novells. Deixam els fills i les filles en mans dels monitors, els desitgem que xalin d'una setmana de viure aventures, jocs i esports al camp, que facin amics com sempre es fan en les llargues convivències, i tornem a casa. Aquest campament de Biniparratx ja té una llarga història. Pares que avui hi porten els fills ja hi van anar, fa anys, com a preadolescents que descobrien el món. Alguns ho recorden mentre s'adonen dels anys que passen. Segurament, si ens donessin l'oportunitat, ens canviaríem pels nostres fills per viure una setmana sense cap altra preocupació que fer amics. I en faríem!
Avui matí, els altres dos fills de casa, en Jan i n'Ona, han partit cap a la "ludoteca" que han muntat entre l'Ajuntament i les APIMES per aquests quinze dies que queden buits entre el final de l'escola i l'inici de l'escola d'estiu. La gran retallada que ha patit el Pla Concilia (de fet, ha desaparegut) per part del Govern, ha ocasionat no pocs problemes i ha obligat a una acció conjunta entre l'Ajuntament i les APIMES per a crear una alternativa de compromís. Ara ho dic com a pare: que bé que s'ho estan passant ells amb aquesta ludoteca, tornen cada dia contents de les activitats que han fet, entusiasmats amb els monitors i voluntaris que hi col·laboren, i amb ganes de tornar-hi l'endemà. Quan les coses surten bé també s'ha de dir. I per això ho dic. Crec que érem molts de pares i mares que teníem dubtes de com podria funcionar aquest juny de jocs, i els resultats són -en general- magnífics. I no és un comentari meu, és una opinió que també he escoltat a altres pares i mares. Als responsables de la ludoteca, als monitors, als voluntaris, a la gent que s'ha preocupat d'organitzar-la: gràcies.