La llegenda ens parla d'una manifestació que va reunir més d'un milió de persones a Barcelona, fa 35 anys. Hi ha fotografies que ho confirmen. Era una marxa en l'efervescència de la lluita de la democràcia contra la dictadura, que es resistia a desaparèixer. En realitat, aquella manifestació va ser menys concorreguda, però va obtenir l'efecte que cercava. Dissabte passat hi ha hagut una nova manifestació, a Barcelona.
El motiu era aproximadament el mateix: el dret a decidir. Dic que és el mateix perquè el dret a decidir és consubstancial a la mateixa democràcia. Jo temia que la marxa naufragués: un juliol quan molts catalans ja han partit de vacances, un capvespre de sol a trenta graus, un mundial de futbol que enfosqueix (m'ho semblava) tots els debats, l'interès dels grans mitjans de comunicació per a menystenir la convocatòria. D'aquí a uns anys, la llegenda parlarà que el 9 de juliol de 2010 van sortir un milió i mig de persones als carrers de Barcelona per a defensar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, no el que va ser mutilat després, ni el que ara vol invalidar el Constitucional. Aquest cop serà de ver. Feia molts d'anys que la societat civil catalana no expressava de manera tan unànime el seu parer, la seva voluntat. Ja és curiós, la redacció de l'Estatut que ara es defensa no va obtenir ni de bon tros aquesta mobilització popular, el referèndum per l'Estatut no va suposar cap demostració identitària.
Ha de ser ara, quan Catalunya rep primer del Congrés dels Diputats i després del Tribunal Constitucional, que la societat es mobilitzi. Els poders centralistes, aquells de l'antes roja que rota, han estat els principals impulsors d'aquesta manifestació, són els que promouen el soberanisme. Com que no crec que els poders centralistes siguin bojos, sé que ho fan conscientment perquè són ells que hi guanyen (a Espanya) quan la corda s'atansa. Aquest és el moment. Aquest potser també sigui el moment de la ruptura del PSC amb el PSOE. La relació dels partits d'esquerres catalans amb els seus homònims espanyols sempre ha estat tempestuosa. Les diferències que ara hi pugui haver entre Iniciativa i Esquerra Unida són exactament les mateixes que hi havia fa setanta anys entre el PSUC i el PCE. Les diferències que ara hi pugui haver entre el PSC i el PSOE són les mateixes que hi havia fa vuitanta anys entre la Unió Socialista de Catalunya (l'embrió del PSC) i el PSOE, que mantenia, a Catalunya, una estructura a part.