Fa pocs dies ja escrivia, a aquesta mateixa columna, que tot el moviment que es produïa en el món de les caixes d'estalvis tenia un objectiu que anava més allà de la millora de la mida d'aquestes entitats per fer front a la crisi. Els recents acords del Consell de Ministres (PSOE-socialistes) ho han confirmat: a) per una banda, obren la possibilitat de privatitzar les caixes; b) per altra, deixen la porta oberta a la seva transformació en bancs. Això és, obrir el camí per a convertir aquestes entitats en societats anònimes; entre d'altres conseqüències, aquesta decisió "socialista" també suposarà que milers de milions procedents de la despesa pública i, per tant, també del sanejament econòmic dels últims mesos, caiguin en l'òrbita dels interessos privats. Mai no m'hauria pensat que l'ofensiva del PSOE contra l'Estat públic, contra l'Estat social, hagués de ser tan àmplia. Fortes deuen ser les pressions per arribar a aquestes decisions. En aquesta resolució contra les caixes hi estan d'acord el PSOE, el PP i CiU (una cosa són les aparences en els combats dialèctics, i una altra són els acords estratègics cap a la pèrdua de l'Estat públic). Se'ns dirà que es tracta d'una mesura imprescindible, se'ns dirà que l'economia és una cosa d'experts, dels mateixos que van promoure el globus econòmic que ara ha rebentat, els que ha posat en perill el sistema financer i els que tant de dolor causen a petits empresaris, assalariats, persones sense feina. Les caixes d'estalvi van ser en el seu origen els bancs dels pobres, dels pagesos, dels menestrals, de les capes obreres, dels petits negocis locals. Les caixes d'avui són entitats encara pròximes a la gent, amb la representació directa de la gent (a través dels seus representats polítics elegits -que ara també en Zapatero vol eliminar-), amb l'obligació de la funció social d'una part dels beneficis que els obliga la llei, una part que gira entorn del 30% o 40%. No podem deixar d'oblidar que les caixes no són, en essència, entitats amb ànim de lucre, no podem oblidar que no tenen (com els bancs) propietaris, sinó gestors, que no cotitzen en la Borsa, per tant, que no podien ser adquirides per capital privat. Ara sembla que el PSOE i el PP s'han posat d'acord per a acabar amb aquest sistema. No es tracta només d'impedir la creació d'un sistema bancari públic per a defensar els interessos essencials de la població, sinó d'eliminar tot allò que faci nosa.