Escric aquest article uns moments abans de marxar cap al Centre de Cultura de Sant Diego amb l'objectiu de comprovar que tot està ben llest per a la seva obertura real al públic després de les obres de reforma. Vivim la inquietud. Avui matí hem fet roda de premsa per explicar en què han consistit les obres, unes de les més importants en matèria d'infraestructures culturals que s'acabaran en aquest mandat a Menorca (en el temps previst! sense sortir del pressupost aprovat!!), i he notat a faltar als bons amics del Diari Menorca, que ens tenen un poc abandonats. Tampoc no han vingut després a la compareixença amb na Maria Camps, amb Jesús Vázquez, de Jazz do It, amb n'Annabel Villalonga, de s'Albaida, amb els amics del Casal Català. Amb ells fem quatre dies de concerts a la nova sala auditori, i, almenys per Alaior, és una fita important. Com ho va ser ahir, quan varem inaugurar, a la mateixa Sala de Sant Diego, l'exposició A-F. El matí, i també vam trobar a faltar la companyia del diari Menorca, vam presentar, amb una part dels vint pintors participants i amb na Joana Febrer, de l'Ajuntament de Ferreries, aquesta bona mostra de cooperació artística entre dos pobles: en primer lloc, la cooperació dels pintors que es troben ara a Alaior i que el setembre es tornaran trobar a Ferreries, i en segon lloc la cooperació dels Ajuntaments que ajuntem esforços per a oferir la creació d'aquests artistes al públic en bones condicions. Potser la importància que li donem nosaltres, a aquests actes com reptes aconseguits, no és la mateixa que se li dóna en altres llocs. A tots ens agrada que s'escampi la notícia de les feines que es fan i sentim una certa inquietud quan no es fa, com si siguin menysvalorades. També, els que no vivim a les dues grans ciutats pensem que les activitats que engeguem al poble no tenen la repercussió insular que haurien de tenir, com si siguin tractades com un fet local i prou i, per això, en moltes ocasions, sense que ni tan sols s'hagi de tenir en compte. Potser és una impressió equivocada, una inquietud innecessària, però després de més de trenta anys en aquest món, som del parer que les primeres impressions són, moltes vegades, les més endevinades.