Aquest dissabte farà festa la gent del Bon Jesús. Hi vaig ser l'any passat i vaig sentir-me com al cel (no és que hi hagi estat mai, al cel, però, pel que em conten, deu ser més o manco així). Malgrat el nom, no és una celebració antiga, ja que just té tres anys, però ja mostra tot el sabor de la diada popular. Vull dir que si dissabte arribés un antropòleg anglès (els antropòlegs com Déu mana han de ser anglesos) i es trobés inesperadament enmig de la festa, podria pensar perfectament que té més de cent anys. Els quatre carrers que donen a cal Bon Jesús es tanquen, es posa escenari i cadires, i tot l'espai quotidià es transforma com per art de festa. La coral del Bon Jesús, que són com angelets, fa el seu concert anual amb bona presència de veus solistes que desgranen un repertori variat de les cançons de sempre, cançons entre les que segurament no faltarà Escolta es vent, Un amor en Menorca, na Nena... Després, els veïns s'asseuen a taula, a una llarga renglera de taules que baixen per la costa (què faríem a Alaior, sense una bona costa?) I així és que comença la vetllada amb sopar i bones bromes. Quina és la força d'aquesta festa amb la que s'obre extraoficialment el programa de Sant Llorenç? Possiblement el fet que hagi sorgit de la pròpia gent que la fa, ja sigui de la pròpia parròquia de cal Bon Jesús, ja sigui dels veïns de la zona que hi tenen, allà, un element de referència i d'identificació. Quan s'aproximen les festes del poble solen sorgir aquestes expressions espontànies de la col·lectivitat que es donen molt rarament en altres moments de l'any. Les expressions poden ser molt diverses: les enramades dels carrers, l'emblanquinar de les cases que encara conserven el blanc antic a la façana, els sopars de veïns, les serenates improvisades, el glossat de carrer... A cada poble en tenen, d'actes populars amb alts graus d'espontaneïtat, que són els que donen característiques a la pròpia imatge que tenim de nosaltres mateixos. En alguns casos, aquests actes senzills passen a formar part del programa institucional de la festa i això pot arribar a desnaturalitzar-los o a restar-los part de la seva essència i sabor. Però això són els riscs que té el nostre món.