Aquest és el darrer Quid pro Quo de la temporada. A Alaior, quan ha passat Sant Llorenç arriba el temps de repòs. Quan vaig iniciar Quid pro Quo ho vaig fer amb l'interès de la regularitat, malgrat que això, per aquells que escrivim per gust, en ocasions, és difícil de mantenir. I ho és, no perquè no hi hagi cada dia dotzenes de fets sobre els quals escriure i donar voltes, sinó perquè no sempre estàs llest per a fer-ho.
El nostre humor és cada dia diferent. Ja duc quasi 800 quids i és que el temps passa que vola. Amb aquests articlets voldria fer una lectura de la vida quotidiana, a Menorca, de la vida de cada dia, dels protagonistes de l'activitat cultural i social. No he pogut fer de menys que tractar, en alguna ocasió, qüestions de la vida política, reflexionar sobre les decisions o indecisions que prenen els representants públics ja sigui a l'àmbit local o a l'àmbit internacional. La informació que rebem, a partir de la qual podem opinar, és moltes vegades parcial i quasi sempre descontextualitzada. Si a això hi afegim que els emissors d'informació són majoritàriament els grans aparells de comunicació de les institucions, està clar que la nostra relació amb la realitat està extraordinàriament mediatitzada.
L'opinió també forma part d'aquest món. En ocasions, quan opinem públicament no mesurem l'abast del que deim, les reaccions que poden produir les nostres paraules, no sabem si una broma serà entesa com a tal o com a dogma. Els qui opinem tenim la tendència a creure que tenim la raó, perdem la perspectiva. És mal de fer, escriure per opinar sobre el nostre món. Ara acaba aquesta etapa perquè arriba un temps de repòs. Per això, possiblement ja serà el pròxim mes d'octubre quan tornem amb el Quid pro Quo. Encara hem de viure moltes alegries, aquest estiu. Les hem de viure el més intensament que puguem.
Que acabin de passar un bon estiu, que siguem feliços, que intentem treure el bon suc dels dies que ara arribaran, que la vida és curta, el temps passa que vola, i no ens podem permetre deixar córrer l'oportunitat de ser feliços.