Calescoves, un dels entorns que ens fan pensar que vivim en un paradís, mereix una visita de tan en tant. El seu accés difícil per un camí poc mantingut no és obstacle perquè nombrosos cotxes, que descarten el senyal anunciant que l'accés està reservat als autoritzats, arribin a la vorera. Altres aparquen a dalt com poden, entre matolls, i baixen a peu. La imatge que he captat és clara: un indret esplèndid a on sobren els cotxes, que interfereixen un paisatge meravellós i omplen el barranc de pols, desfigurant la vegetació. I la idea de evitar que arribin a baix ja es va impulsar des de fa prou temps.
El 1988 vaig redactar per a l'Administració una modificació de planejament on es proposava un aparcament, a la mateixa zona on els visitants més respectuosos deixen els cotxes actualment, per a limitar l'accés a la mar. Per alguna raó no es va completar el tràmit del document. Més endavant es va impulsar el pla especial de la zona arqueològica de la cala, on també es regula l'accés, però la seva realització no s'ha dut a terme. En definitiva, una iniciativa que sembla positiva i que s'ha considerat en diferents moments, després d'una vintena d'anys segueix essent només una voluntat sense un resultat pràctic, per les raons que sigui. Esperem que la determinació del Consell a posar en una primera línia d'atenció el patrimoni històric, del qual Calescoves n'és una mostra singular, arribi a corregir aquesta situació.
El temps excessiu de tràmit, no justificat, per a materialitzar les iniciatives de la societat, s'ha de reduir. A l'exemple de Calescoves no es pretenia incrementar la població o la petjada sobre el territori, sinó al contrari, com ha de ser el plantejament de futur per a tota l'Illa. Tot i així, la iniciativa de suprimir els cotxes de la cala es va paralitzar fins ara.
Per sort, a l'època d'una economia rescalfada fent pressió al territori, per si no era suficient la Llei d'Espais Naturals de Balears, la moratòria de l'any 2000 i el Pla Territorial Insular de Menorca del 2003 han limitat amb eficiència qualsevol intervenció sobre el territori de Menorca. Aquest és el model menorquí, que ara s'ha de millorar en alguns detalls. Els temps han canviat i ja no es poden dilatar els terminis de decisió, com podia convenir abans, quan sigui viable millorar algun entorn o equipar el que ja tenim amb millors serveis, i en general, davant les iniciatives dels ciutadans.
Potser no ens vindran a tocar a la porta, però convé tenir la casa neta i treballar eficaçment, modificant els procediments que es demostrin paralitzadors de la iniciativa de la societat i de la mateixa administració. Aquesta serà una bona eina pel futur i no ens l'han de demanar els de fora, com ho han fet recentment, sinó planificar-la de tot cor des d'aquí.