Síguenos F Y T I T R
Entre els plecs de la memòria / Mariscadors del Port de Maó (15)

Les muscleres maoneses i el tsunami

Els dos germans a bord de la llanxeta carregada de musclos - A. Sintes

|

El port de Maó és l'únic de les Balears que ha reunit les condicions per criar musclo, sigui per la composició dels fons, per la presència d'aigua dolça o per altres factors. A més de fer de mariscador i conreador als vivers, en Manolo Cabrera també es dedicà a la cria del musclo, primer amb dues muscleres i més endavant amb set: cinc al Riu Pla i dues a Sant Antoni. Des de la seva jubilació s'han fet càrrec de les muscleres els seus fills Manolo i Damià.

EL CULTIU

El musclo es cria entorn a les cordes penjades a les muscleres, fetes de barres de llenya encreuades que suren damunt barrils. Estan amarrades amb un mort o àncora a cada vent i és increïble la força que fan musclera i cordes els dies de temporal o al pas dels vaixells.

Les cordes fan uns quatre metres de llarg i a cada musclera n'hi ha unes 250. Avui en dia ells dipositen els musclos dins una bossa de xerxa tubular, amb un nus baix. Duen cries de fora per llavor i també arrepleguen els musclos petits que s'han fet a les cordes. Als barrils també hi ha musclos aferrats que solen deixar per ells, són boníssims, més plens encara.

Per omplir la malla tubular empren un tub de plàstic. Segons la mida del musclo fan servir una malla més ampla o estreta. Normalment ho fan asseguts damunt la musclera aguantant-la entre les cames. El musclo petit que treuen de les cordes s'agafa entre si en pinyetes en un dia, si estigués desfet passaria per malla.

Dins el budell de malla penjat sota l'aigua, el musclo cerca la part externa. Al cap de dues setmanes tots els musclos, agafats per la barba o biso, s'han girat amb la boca cap a defora, per beure i filtrar el fitoplàncton. El que quedi engrunat enmig no creixerà gaire.

RECOLLIDA

Amb en Manolo i en Damià anam fins una de les muscleres de davant es Banyers de Pedra, amb una visió del port espectacular. Cerquen l'entrada per entre la xerxa que l'envolta i, descalços, caminen per damunt les barres travesseres de la musclera cercant les cordes amb els musclos més grossos. Són feixugues, les desfan i les passen per davall les barres fins arribar a la barca. El tubular queda a dintre de la pinya de musclos i tots surten defora cercant el menjar i l'espai. La pols surant que duen aferrada es fa neta a terra.

De musclo n'hi ha de més gros i de més petit, n'hi ha que és més polit, però no tant ple. Si ja ha criat és més gros, però està més buit; el deixen estar perquè torni engreixar, sigui més gros. Pel mes de maig els musclos estan aferrats com una pedra, de tot l'hivern.

Arribam a terra. Dins la barca mateix fan córrer les cordes de musclos per buidar els tubulars. Els que són petits els aprofiten com a cries, els que han quedat bé dins, sense poder créixer, ja no serveixen, estan com aturats. El de cria que duen de fora és més gros. Sempre els posen problemes per enviar-ne, s'estimen més esperar al més de gener, que són més grossos i pesen més, que no al novembre que amb mil quilos omplirien una musclera.

NETEJA I COMERCIALITZACIÓ

Aboquen els musclos dins la tremuja de la màquina, on es fan net amb abundant aigua de mar. Passen per una espiral, de per damunt un enreixat que filtra el crepell i els trossets de clovella, llavors van a parar a una palangana rectangular, on acaben de triar a mà els musclos oberts o massa petits per ser comercialitzats.

Els separen en dues mides: els de menjar i els que tornen sembrar. La màquina és bastant sorollosa, a l'hivern la tenen als Banyers, a l'estiu, que hi ha més feina, a la caseta de cala Ratolí.

No fa gaire han muntat una depuradora, feta amb mòduls, que funciona amb raigs ultraviolats i manté l'aigua a una temperatura constant de 16 ó 17 graus, una bomba la carrega d'aigua de la mar i després fa un circuit tancat. És pels musclos, però també hi posen les escopinyes.

Cada mes els fan anàlisis per comprovar el nivell d'E. Colis. Hi ha hagut estiu que el musclo s'ha mort per l'aigua massa calenta, aguanta fins a 28 graus, però dins el port pot arribar fins als 30. Si fa molta calor a l'atmosfera, però fa qualque dia de tramuntana com l'estiu passat -i l'actual, fins aquests dies- es renova l'aigua i un grau menys de temperatura representa molt.

A l'estiu han d'anar més de pressa perquè hi ha molta feina, és quan venen més. A l'hivern és sobretot els caps de setmana. Venen a sa Peixateria i a diferents majoristes que serveixen els restaurants. S'estimen més no haver d'estar pendents dels restaurants i d'anar i venir. El musclo de Menorca no pot competir en quantitat amb el de fora, però és més bo de gust i més fresc.

TSUNAMI

Com segurament recordareu, dia 21 de maig de 2003, Menorca, com bona part de la Mediterrània occidental, va patir un tsunami, com a conseqüència d'un terratrèmol produït a Alger, de magnitud sis a l'escala Richter.

Els mariscadors en van rebre les conseqüències a les muscleres. En Manolo recorda que feia una hora que se n'havia anat, quan el va cridar en Paco, el veí des Banyers, per dir-li: sa musclera d'aquí no hi és. Era un dia preciós, i ell va pensar que qualque iot devia haver alçat una àncora. Però era la pressió del tsunami que havia fet pujar tant la mar que havia alçat àncores i morts, i s'enduia les muscleres com si suressin dins el corrent d'un riu poderós. Pegaven unes amb les altres i es rompien, anaven i venien com una barca per davant noltros.

Hi hagué dos o tres dies de rissagues bestials, quedava en sec, i a poc a poc pujava fins dalt el moll. Després del tsunami van advertir que ho deixessin tot, que venia una altra ona gegant, més grossa encara, que per sort no va arribar. L'endemà hi hagué un altre avís, però no es va repetir.

El fenomen va destrossar les muscleres. La seva força increïble, aixecava i treia els tubulars dels claus on els tenen penjats a les fires, i rompia els tubulars com un ganivet. Un 70 ó 80 per cent del musclo anà a parar al fons de la mar, amuntegat. L'arreplegaven en sacs tant deveres com podien, el musclo que havia quedat davall no hauria aguantat nou o deu dies dins el fang. El mes de maig, que el dia és llarg, hi feien tot lo dia. Van treure musclos des Banyers fins a la Bonanova.

Van desmuntar la llenya aprofitable i ho van fer tot nou. Durant una setmana o dues no hi havia cap peix dins el port, estava acollonit de sa penada que havia passat. Per sort, tampoc no hi havia les orades, que el mes de maig n'està ple. Ja que tot estava obert, i amb els musclo per tot arreu. Haurien fet net.

Com a petita empresa que són, els va perjudicar molt. Era el moment de començar a rendibilitzar la inversió de la cria i la feina de tot l'hivern, a l'inici de la temporada. Feia una setmana que havien començat a vendre. No van tenir gaires ajudes públiques, només es van poder acollir a una subvenció del 40% de la Unió Europea per muntar instal·lacions, però cap ajuda pel matx ocasionat pel tsunami. Esperem no tornar-ho a veure mai més.

Lo más visto