Era dissabte matí. Se sentia el vent que bufava, veus llunyanes que parlaven de festa i un ase que bramava mentre pasturava i es disposava a mossegar algunes de les herbes que encara li quedaven a la tanca. Vaig obrir el diari i em sobtà la xifra que imperiosa es deixava llegir. Prop de 110.000 turistes deixarien l'Illa via aèria aquests final de mes. De cop se'm va venir al cap la síndrome "post-vacacional", que estem acostumats a anomenar en aquestes dades i que tant es sofreix entre aquells afortunats que han pogut gaudir d'unes setmanes de descans.
Però, ja ho deia el Dúo Dinámico quan cantava "El final del verano llegó y tú partirás". Els flaixos no es van quedar aquí. M'era impossible donar la volta a la pàgina. Em van venir al cap titulars amb el còmput d'aturats. Així és que aquells qui han de tornar a la feina sofreixen una síndrome i els agradaria continuar de vacances, mentre que aquells qui estan a l'atur, anhelen tenir un lloc de feina i estar treballant, res de vacances ni de síndromes. La gent s'esfuma, les urbanitzacions es queden desertes, els restaurants tornaran a la trista vida hivernal i ningú saltarà o ballarà el "Papa americano" que tant ha marcat l'estiu d'enguany. Però sens dubte, l'ase seguirà bramant i pasturant, aliè a la complexitat de la vida.