Darrer sopar-ball a la plaça des Mercadal i primer partit de Lliga. I el ventet aquell que et recorda que som enmig de la mar. A la plaça, poques cares desconegudes, bonibé totes del país. La diferència de Menorca amb les altres illes, és que els indígenes són per tot arreu, disposats a experimentar-ho tot i a recordar, per si un cas, que encara són els amos de ca seva. I els jubilats, que cada vegada ballen millor i t'empegueeixen quan tu ho proves.
Poca presència, en canvi, dels estiuejants del poble, que es veu que ja han sentit la crida de la seva selva particular i fugen de l'illa com a desesperats, i amb la butxaca buida. Açò sí que són bons turistes, usuaris del petit comerç, immunes al todo incluido i voluntariosos conservadors de tantes cases dels nostros carrers antics. Qualque dia els haurem de fer un homenatge.
Ensoldemà vaig pujar al Toro aprofitant que el dia era clar i que ja no hi va tanta gent. I vaig tornar a pensar unes quantes coses que pens cada vegada que hi puig. Que ja tocaria ordenar tot l'exterior del recinte religiós. Les antenes, naturalment, són un escàndol, però també hi ha altres coses que fan picor. La superposició de plans i de materials i de projectes mal resolts, fan que allò sigui un caos.
Al Toro hi sobren aparcaments i hi manca una ordenació general del recinte, amb espais de passeig i de mirador. Ben segur que les vistes sobre l'illa bonibé compensen tant de desastre, però si la posada està tancada, ni la possibilitat de veure'n tot el contorn, tens.
D'ençà van fer la nova carretera, tampoc no dóna gaire gust pujar-hi a peu, sobretot quan hi ha tanta circulació de vehicles. Trobes a faltar un camí alternatiu que recuperi antigues dreceres i que faci agradable el passeig. No seria tan mal de fer, i si a Santiago hi van caminant...
També seria una millora interessant que algunes hores del dia, a l'estiu, es tancàs la carretera als vehicles particulars i que s'oferís un servei alternatiu de microbús.
Me sembla que podria ser rendible, però el que és ben segur, és que evitaria la imatge de tanta ferralla escampada per allà dalt.
L'estiu s'haurà acabat, una vegada més, amb la polèmica del model turístic. Cada un ha dit la seva i, com era de preveure, n'hi ha que han mostrat la poteta enfarinada. Quina por que fan els que diuen, "no està malament, però ho hauríem de canviar una mica..." Sort que de petits ja vam aprendre el conte de la cabreta!
El que trobes a faltar és més autoestima, més convenciment del valor que té el que tenim, i més ganes de fer servir la imaginació i jugar-se-la per nous projectes. I en tots els àmbits, que ni Menorca ni el món s'acaben amb el turisme.
I fins l'any qui ve, que l'espia em diu que ja ha tornat de vacances i que té frissera per ocupar aquesta pàgina.