S'acaben les vacances d'estiu. Els carrers i les platges abarrotades passaran a estar desertes i deixarem de veure per les revistes del cor a tots els personatges famosos en banyador, fet que alguns agrairem. Les cerveses i els refrescos a les terrasses tenen els dies comptats. El mal temps començarà a guaitar per la finestra i les xancles i els calçons curts donaran pas a la rutina laboral i escolar. Qui retorni de vacances afirmarà patir el conegut síndrome postvacacional i qui no ha pogut gaudir de dies lliures, somiarà en sofrir-lo. El que realment posem en dubte és si aquest síndrome existeix, o és un invent de la vida moderna que ens excusa del sofriment que ens provoca el fet d'haver-nos de tornar a adaptar a la rutina i a les obligacions.
Durant les properes setmanes, milions de persones començaran a incorporar-se a la rutina laboral. Els experts calculen que el 40% dels treballadors espanyols d'entre 25 i 40 anys sofriran el denominat síndrome postvacacional. O el que és el mateix; malestar general degut a la dificultat per a adaptar-se al treball. Encara que pensi que, tal com deia Mecano, "Hoy no me puedo levantar", no tiri el despertador per la finestra, ni comenci a cridar com un desenfrenat. En cap cas els símptomes són el suficientment intensos com per a que interfereixin en l'activitat habitual. Sinó que senzillament el nostre rellotge biològic s'ha de tornar a adaptar a les rutines. Ja no ens podem aixecar tard, ni anar a dormir encara més tard, ni podem fer el xubec.
Les vacances les hem de gaudir, però per a pal·liar aquesta falta d'adaptació, algunes recomanacions podrien ser: no tornar de vacances un dia abans d'anar a treballar, escalonar-se els dies lliures durant tot l'any, o intentar regular el nostre rellotge biològic a horaris habituals abans de tornar de vacances. Inclús es pot afrontar el retorn, com a un període vital on es poden desenvolupar noves activitats a manera de creixement personal. I és que, sempre ens quedaran els col·leccionables...
_____
patrismoncada@hotmail.com