La màgia de les nits d'estiu a Menorca deriva de l'ambient, la gent que omple l'espai públic, les activitats. Així passa a Fornells. Una de les nits a aquest poble que recordo amb més plaer va ésser, a l'estiu del 2009, el del concert del trio amb Claudi Arimany a la flauta, acompanyat per violí i viola, tocant música barroca al castell de Sant Antoni.
L'excel·lent espai a on s'ofereix un bon programa de concerts a l'estiu, ens comunica clarament com era l'edifici, la seva secció constructiva, i també el pas del temps i l'envelliment de la fàbrica de marès. Ens sentim a dins d'un monument autèntic, gens mistificat. Fins i tot l'obra nova de restauració, amb elements de ferro que no duraran eternament, s'ha fos amb l'edifici antic i els seus regalims d'òxid aporten un nou testimoni del pas del temps, que acompanya la seqüència d'envelliment progressiu de l'antic castell. Llàstima que s'hagin coronat les restes del castell amb un accés a la coberta que trenca el sentit de respecte a la volumetria i antiguitat de les restes, sense aportar una solució arquitectònica que ajudi a entendre el conjunt.
L'emoció que produeix l'edifici no ve només de percebre un testimoni fidel -no mistificat- del passat, sinó també de reconèixer un projecte realitzat d'acord amb les normes i criteris actuals de restauració, molt al contrari del que estem acostumats a veure a Menorca. Efectivament, la Carta de Venècia i després la de Cracòvia de 2000, a on, a partir dels coneixements actuals i dels criteris d'intervenció als monuments, es fixa com realitzar les restauracions, no autoritza en cap cas la substitució d'elements per còpies noves, excepte la reposició de parts amb una funció estructural esgotada. Tampoc accepta l'eliminació de revestiments, pintures o pàtines.
La tendència a enfrontar-se a un monument amb la perspectiva de tornar a fer com nou tot l'edifici, no té res a veure amb la restauració des de la perspectiva actual, a on preval l'autenticitat enfront de la reproducció i el registre del pas del temps damunt eliminar la textura, i les pàtines (vegeu una de les entrades del blog de Joan Elorduy a Menorcainfo) que formen part del conjunt a protegir. La subtil però important diferència entre restauració i reforma, que no sempre entenen els usuaris o visitants, ens obliga als professionals a ésser rigorosos en l'aplicació de les normes i criteris actuals, i no caure en la renovació fàcil però distorsionadora dels monuments.