Les entitats i ciutadans signants manifestem la nostra preocupació davant la situació actual de retalls pressupostaris en cooperació internacional, que posen en perill els objectius que el conjunt de forces polítiques i entitats social ens havíem marcat a través dels Plans Directors de Cooperació i obren unes perspectives d'incertesa que amenacen en deteriorar seriosament tant la quantitat com la qualitat de la cooperació, com a tot l'esforç de molt, que a través del Fons Menorquí de Cooperació, ha tractat de promoure el bé de les persones i pobles del Sud.
És per tot això, que creim necessari reflexionar sobre quins camins hem de seguir per tal de trobar una sortida a aquesta situació i posar damunt la taula alguns principis que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació, en aquest context de crisi en el que vivim:
- Hem viscut durant anys dins una bombolla econòmica que a tots ens ha fet pensar més en el tenir que en el ser, i ens ha duit a viure fent ús dels recursos o riqueses d'una forma irracional i supèrflua. Ara que esteim immersos en una forta crisi, sembla que no actuem pensant en aquells que viuen en una crisi permanent, ni ens esforcem en continuar compartint. Ens demanem, havien arriba a una consciència de solidaritat o més bé donàvem el que ens sobrava?
- Ja fa 37 anys que les NN.UU. van establir la fita de que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada donat l'increment de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi 4 dècades. Però tot i així, ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la majoria dels països rics, entre ells el nostre.
- Es fonamental tenir present que aquesta contribució no s'entén com "donar el que ens sobra" o com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir provocada per les relacions colonials i el espolis de recursos passats i presents. Ens preguntem, ¿per què entre els països del Nord sovint som capaços de mobilitzar ingents quantitats de diners per compensar situacions econòmiques desfavorables i en canvi som incapaços de redistribuir la riquesa per acabar amb la fam i pobresa extrema al món?
- Dóna la impressió, més d'una vegada, que entre tots no arribem a saber crear una societat que defensi els valors de la solidaritat, més bé sembla que el que importa és mantenir la gent amb una bena als ulls davant determinades realitat o, per altra banda, que tengui moltes coses que la distreguin.? ¿Entre tots eduquem en l'esforç pel creixement personal, a la capacitat del compartir, a sentir-nos responsables de les realitats en que ens envolten, a que el bé de l'altre m'importi tant com el meu bé? Sovint sembla que estem construint una societat que només es mira a si mateixa, i costa molt plantejar l'educació a partir de les pròpies responsabilitats.
-La defensa de la solidaritat s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes actuals.
- Ara és l'hora de manifestar amb fets la nostra solidaritat amb aquells que el nostre món ric i el nostre creixement han deixat a la voravia.
- Entenem que aquest compromís en cap cas es pot considerar contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i protecció dels valors solidaris que demanden un aprofundiment de les polítiques socials i d'atenció cap als sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la consolidació de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes comunes de la crisi tant al Nord com al Sud ha estat la passivitat o la connivència dels poders públics i privats amb l'imperi de l'especulació i l'ànim de lucre més irresponsable.
Davant de tot el que acabem d'exposar, volem demanar que:
1. S'impulsin mesures de lluita contra la crisi que s'adrecin prioritàriament cap als responsables i causants d'aquesta mitjançant la creació d'una taxa a les transaccions financeres, mesures fiscals que recaiguin sobre qui més té, i retallades que no vagin contra la despesa social i l'economia productiva.
2. Es promogui la contractació pública de béns i serveis que afavoreixin l'economia local i que es basin en criteris socials i sostenibles.
3. Es reiteri el compromís amb la lluita contra la pobresa, amb el Desenvolupament Humà i amb els Objectius del Mil·lenni, mantenint els compromisos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament, tat a l'àmbit autonòmic i local a través dels Plans Directors de Cooperació. Per això, demanem que no es retalli el pressupost per a cooperació internacional i que les administracions es comprometin d'una vegada amb el 0,7%.
Amics i Amigues del Poble Sahrauí, Caritas, Entrepobles, Delegació vols- Ciutadella dei Wende Fundació Vicenç Ferrer Mans Unides Moviment de Renovació Pedagògica Veterinaris Sense Fronteres Stei