Segur que vostè opina de moltes coses i ho expressa a la seva família, als veïns, a la plaça o a la feina, si en té. Es queixa del que no li agrada, comenta el que ha sentit per la ràdio o la televisió, el que ha llegit en els diaris, i alguna vegada fins i tot haurà expressat un sentiment cap a un fet i sobretot cap a alguna persona. Molts d'aquests comentaris són personals i intransferibles i formen part de la nostra vida social, perquè en societat vivim. Aquest petit món que és la nostra illa, s'alimenta també de les opinions dels seus habitants, dels que hem nascut aquí, els que han arribat de fora o que passen aquí una temporada, de feina o de vacances. I mentre opinem amb llibertat, construïm el que som i somniem amb el que ens agradaria arribar a ser. Expressar el que pensem, compartir les nostres idees, les crítiques i les esperances, debatre les opinions és, idò, una actitud constructiva.
Les cartes al director és una de les seccions més interessants, amb més riquesa, del diari que fem cada dia. Expressen moltes coses diferents, idees, fets, sentiments, queixes, agraïments. Algunes cartes emocionen, sobretot les que responen a actituds valentes dels seus autors, capaços de mostrar-se en públic sense cap por. També hi ha articles i cartes que opinen amb arguments i que són aportacions necessàries en una societat que ha de practicar la democràcia cada dia, fins que es converteixi en un hàbit. Els escrits de crítica. fins i tot al mitjà de comunicació que els publica, també ajuden a baratar les coses, a millorar. Les pàgines des diari es converteixen així en un espai que permet la participació i on cada dia s'hi pot trobar alguna perla, algun escrit que te sorprèn, t'agrada, te motiva o t'enfada. De tot hi ha.
Expressar-se en llibertat és un dret que els ciutadans hem de fer servir. La llibertat d'expressió no és propietat dels mitjans de comunicació, ni dels periodistes, pertany als ciutadans.
Al nostre diari arriben cada dia moltes cartes. Em costa molt que alguna d'elles no es publiqui, cosa que passa algunes vegades, quan no tenim prou informació del seu autor –la identificació de les opinions és imprescindible– o quan inclouen insults o acusacions que no ajuden a dialogar sinó a discutir i enfrontar-se. Al diari un pot debatre, però no pot anar a fer baralla. No és un confessionari ni la sala de vistes d'un jutjat.
Ara volem potenciar encara més la secció de cartes al director, d'una manera senzilla però amb una idea atractiva, amb un detall per a les persones que vulguin escriure. Cada quinze dies donarem un premi a la millor carta. El professor, escriptor i articulista Juan Luis Hernández, una persona vinculada i estimada pel diari, serà el coordinador i cada dissabte triarà tres cartes com a finalistes. Cada quinzena decidirà quin autor es mereix el premi, que en aquesta primera etapa consistirà en un bolígraf de gran qualitat que donarà l'empresa Didasko. La qualitat de l'escriptura, l'originalitat del tema, la força expressiva i moltes altres qüestions es valoraran en els articles en què Juan Luis Hernández explicarà per què ha triat les cartes finalistes.
Aquestes quatre retxes són una convidada a tothom a participar en aquest premi a la millor carta. Per fer-ho només fa falta dir el que pensa després de pensar el que diu.