Som allò que mengem, açò a aquestes alçades ningú ho discuteix. Però molts pocs arriben al fons de la reflexió. Els menorquins comprem un percentatge cada vegada més elevat de la nostra alimentació als grans supermercats, on, aparentment, tenim molta varietat per escollir. Però, és realment així? Ja veurem com no. Cinc firmes comercials (Mercadona, Eroski, Alcampo, Carrefour i El Corte Inglés) controlen, a l'Estat espanyol, més del 50% del consum d'aliments. En aquests supermercats trobem productes de marques diferents, però que en el fons són molt similars. Provau, per exemple, de cercar algun producte local, ecològic, de comerç just o bé senzillament que no contingui cap additiu alimentari (E120, etc.), i veureu que, si n'hi ha cap, són minoria i que és difícil trobar-ne si no sortim del supermercat. Ens hauria de preocupar aquest fet?
Fixeu-vos que aquestes cinc corporacions condicionen bona part del que mengem a partir de la seva oferta. Amb tot, cada cop ens costa més escollir. Estem perdent quelcom molt important, allò que es coneix com sobirania alimentària: entre d'altres coses, la capacitat per decidir el que volem menjar (http://www.soberaniaalimentaria.org/).
Vegem quines conseqüències té aquest model de distribució i consum de productes alimentaris. Aquestes grans corporacions imposen als pagesos i productors unes condicions molt concretes per a uns productes que compraran a preus molt baixos (homogeneïtat, produccions estables i en grans volums, etc.), condicions que els pagesos que practiquen una agricultura respectuosa amb el medi i produeixen aliments saludables, difícilment poden complir. El resultat és que l'agricultura familiar i pagesa, cada cop té més dificultats per comercialitzar les seves produccions, els petits agricultors desapareixen, i s'afavoreix que les explotacions que queden cada cop siguin més grans i intensives, amb la qual cosa es generalitza l'ús d'agroquímics (com herbicides i pesticides), tòxics per a la salut i el medi ambient. A Menorca, per exemple, la llet d'alta qualitat i més saludable provinent de les explotacions extensives on les vaques pasturen, es paga al mateix (o menor) preu que la llet que es produeix en aquestes noves instal·lacions cada cop més freqüents en què les vaques no es mouen de dins els tancats i cubicles durant tota la seva vida productiva. La indústria de transformació dels productes agraris, al seu torn, abusa d'additius alimentaris, els efectes dels quals sobre la nostra salut són, en el millor dels casos, un gran interrogant.
D'altra banda, amb el model de les grans superfícies s'estan despoblant els pobles i ciutats d'aquelles activitats que els són pròpies: els comerços, que són substituïts per grans superfícies als afores de la ciutat. Es destrueix així no només el paisatge urbà, també bona part de la vida de barri, de la cultura de la convivència i de la nostra identitat (els súpers de tot el món són exactament iguals, venen els mateixos productes). També augmenta la contaminació pel transport de mercaderies llunyanes i l'ús del cotxe per arribar a la gran superfície. Sempre se'ns informa dels llocs de treball que es crearan gràcies a l'obertura d'un nou centre comercial, però, us heu demanat mai quants se'n destrueixen, quantes petites botigues i pagesos hauran de tancar? Hi ha estudis que treuen a la llum com se'n destrueixen més que no se'n creen (consultau el llibre "Supermercats no, gràcies" Ed. Icaria).
Per acabar, voldríem fer ressò dels efectes d'aquest model de consum, que no es limiten a Menorca. Bona part dels productes que comprem als súpers provenen de fora. Les grans empreses de distribució només són un engranatge més del panorama de l'alimentació mundial, que comença amb el control dels mercats financers mundials d'aliments per part d'unes poques grans empreses transnacionals que prioritzen aconseguir el màxim rendiment econòmic per davant de qualsevol aspecte ambiental o de justícia social. Aquest fet provoca importants desequilibris als sistemes locals de producció de tot el món, amb l'agreujant que són molt més perversos als països en vies de desenvolupament, on són causa de profundes crisis alimentàries . Monsanto, per exemple, (recomanem veure el documental: 'El mundo según Monsanto' fàcil de trobar a internet), una de les agroindústries més poderoses a nivell mundial, controla el 90 % de la producció mundial de la soja, que es fa servir per engreixar els vedells i els porcs que nosaltres mengem. La major part d'aquesta soja es produeix a Amèrica llatina, en enormes extensions de cultiu que han substituït els camps de conreu i selva tropical que eren el sustent de la població local. Milers de persones han estat desplaçades dels seus llocs d'origen als suburbis de pobresa de les grans ciutats. La FAO estima que al món al 2010 hi ha 925 milions de persones que pateixen fam. Amb tanta gent que passa gana és oportú que ens demanem si aquest model agroalimentari ens du en la direcció més correcta.
Ja que som allò que mengem, és important no perdre la capacitat de decidir qui som. Nosaltres apostem per uns mercats agraris més locals, menys concentrats i per unes produccions agràries més respectuoses amb la nostra salut i la del nostre entorn. Apostem per un sistema alimentari mundial que no generi fam i respecti la salut dels pobles i el seu entorn. Apostem per recuperar la sobirania alimentària.