La victòria de Tomás Gómez sobre Trinidad Jiménez m'ha satisfet. Era el que desitjava. És cert que ha estat una votació molt disputada i que la diferència entre els dos candidats ha estat mínima, dos punts percentuals, emocionant fins el darrer moment. S'ha lloat l'experiència democràtica que representen unes eleccions primàries, més freqüents haurien de ser, i tant! La mobilització de la militància cridada a votar, un 80% de participació, posa de relleu la importància de donar la veu a la gent. El que no s'ha dit tant és que aquestes eleccions primàries no han estat per desig de l'aparell que governa el PSOE, sinó per la negativa de Tomás Gómez a cedir a la pressió de Zapatero perquè deixés via lliure a la seva protegida. Què és el que es posava a votació? Es posava a votació la cara de la feina quotidiana en un partit molt dividit com és el PSOE a Madrid, cansat de perdre eleccions davant el PP, davant la cara de l'star system polític. L'argument dels promotors de Trinidad Jiménez no era una qüestió de programa polític, de diferències ideològiques, sinó que les enquestes deien que ella podria competir millor que Tomás Gómez contra Esperanza Aguirre. O sigui que, resumint, s'enfrontava la idea de la força dels principis a la idea de la força de la imatge, de les aparences. Ja sabem que els partits, molts de partits, prenen decisions no en funció d'uns principis ideològics, sinó en funció dels sondeigs i les enquestes. Ara que s'aproximen unes eleccions es posarà de manifest un altre cop. En aquestes eleccions hi havia molt en joc. Per això, rere Trinidad Jiménez s'ha alineat tot l'aparell del PSOE: Zapatero, Blanco i Leire Pajin. No és estrany que fos així, el propi Zapatero és en realitat una creació publicitària, un dia ho va explicar el publicista que la va dirigir. La desfeta de Jiménez és també la derrota d'aquest trio de dirigents. No sé si el resultat del diumenge suposarà una porta oberta a altres focus de rebel·lió contra una determinada manera de fer les coses, però segur que serà un fet que motivarà la reflexió.