Aquest mes de setembre s'han complert 475 anys del saqueig de Maó per Keir Eddin (o Hayr al-Din) Barba-rossa. A diferència de l'aniversari de l'atac otomà contra Ciutadella commemorat cada 9 de juliol, el de Maó, succeït 23 anys abans, sol passar totalment desapercebut. Però en la seva època, l'agosarada acció de Barba-rossa tingué un notable ressò a ambdues ribes de la Mediterrània.
Recordem breument els fets: el 21 de juliol de 1535 l'emperador Carles V havia pres la ciutat de Tunis, cau de Barba-rossa. L'èxit, tanmateix, no fou complert, ja que Barba-rossa pogué fugir. Després de refer-se a Alger, l'1 de setembre les galeres de Barba-rossa entraren al port de Maó arborant la bandera imperial. Els maonesos, que el 3 de juny anterior havien tingut ocasió de veure l'emperador amb el seu estol, cregueren que es tractava del cèsar Carles que tornava victoriós. Aviat, però, s'adonaren del parany i es disposaren per a la defensa. Sense esperar l'arribada de reforços de fora de l'Illa, el governador Galceran Oliver es dirigí cap a Maó al front d'una columna d'alguns centenars d'homes. El dia 3, Oliver i el seu improvisat exèrcit xocaren contra les tropes de Barba-rossa en un dissortat encontre en el qual moriren el mateix governador i un centenar dels seus homes. Aquest fracàs desmoralitzà els maonesos i des d'aquest moment s'anà imposant l'opinió de pactar la rendició. Barba-rossa, però, anà augmentant progressivament les seves exigències. Al final, les autoritats maoneses obriren les portes de la muralla a mitja tarda del 4 de setembre, després de pactar la immunitat de les seves pròpies llars i famílies. La vila de Maó fou saquejada i bona part de la població, captivada. L'endemà, Barba-rossa salpava amb el seu botí, deixant "la dita vila de Mahó deshabitada y lo port desert".
Algunes setmanes més tard, el governador interí Pere de Figuerola obrí una investigació per esclarir els fets. Els responsables de la capitulació (el batle Jaume Scala, Antoni Olivar, Jordi Uguet, Francesc Mir i Gil Calderer) foren empresonats, condemnats a mort i executats. Però no és el nostre propòsit referir-nos aquí als detalls del setge de Maó o a la sort de les seves autoritats, sinó presentar la breu crònica que en va fer un contemporani dels fets, el rabí Yosef ben Yoshua ben Meir, més conegut com Yosef ha-Kohen.
RABÍ YOSEF HA-KOHEN I LA SEVA CRÒNICA
Els pares de Yosef ha-Kohen vivien a Conca quan els Reis Catòlics decretaren l'expulsió dels jueus que no es volguessin convertir al cristianisme (1492). Yoshua ha-Kohen i la seva família optaren per emigrar i s'establiren inicialment a Avinyó, on l'any 1496 naixeria Yosef, el nostre cronista. Cinc anys més tard, la família s'establí a Gènova. El nostre cronista exercí la medicina a Gènova i a d'altres localitats de Ligúria i el Piemont com ara Novi, Voltaggio i Castelletto Montferrato. L'any 1571 tornà definitivament a Gènova, ciutat on moriria l'any 1577, a l'avançada edat de 81 anys. Yosef ha-Kohen fou molt respectat, tant per la seva feina com a metge com per l'obra que escrigué. A més, rabí Yosef mostrà una gran preocupació per tots els temes que afectaven els jueus, en especial pels jueus captivats tant pels musulmans en terres cristianes com pels cristians en terres de Barbaria i de l'imperi otomà. El fet de ser un Ha-Kohen, és a dir, descendent directe per línia masculina d'Aaron, germà de Moisès, li atorgava un status especial dins de la comunitat jueva.
Rabí Yosef escrigué diversos llibres el primer dels quals és el que ens ocupa, una crònica en hebreu titulada Divrei ha-Yommin l'Malkhein zarfat u'Malkhein Beit Ottoman ha-Togan, és a dir, Crònica dels reis de França i dels soldans de la casa del turc Otomà. L'edició prínceps fou impresa l'any 1554 per Cornelius Adelkind a la ciutat llombarda de Sabbioneta, on hi havia una important comunitat jueva. El llibre fou reimprès a Àmsterdam l'any 1733 a cura de Salomon Proops i traduït a l'anglès per Christof Heinrich Friedrich Bialloblotzky amb el títol The Cronicles of Rabbi Joseph ben Joshua ben Meir, the Sphardi, sota els auspicis de The Translation Found of Great Britain and Ireland (Londres, 1835 i 1836). Alguns fragments de les cròniques també foren traduïts al francès i l'alemany.
Encara que en les primers pàgines es remunta a la creació d'Adam, la crònica cobreix el període que abasta de la caiguda de l'imperi romà d'Occident i la formació del regne franc fins l'any 1553. Tal com el títol deixa entreveure, es tracta d'uns annals en els quals fa especial incís en l'enfrontament secular entre Cristiandat i Islam, la primera encapçalada pels reis de França i el segon, per l'imperi otomà. A partir d'aquest fil narratiu connecta els diversos esdeveniments de la història d'Europa i del mateix poble jueu, a part de vessar-hi informació autobiogràfica i de la pròpia família. Diversos especialistes coincideixen en què Yosef ha-Kohen és un cronista rigorós i veraç, i ell mateix es considerava un segon Flavi Josep.
La Crònica consta de dues parts. La primera arriba fins la mort del pare del cronista, Yoshua ben Meir, l'any 1520. La segona part detalla amb gran detall la seva pròpia època en la qual França i l'imperi otomà passen a ser aliades contra l'enemic comú, l'emperador Carles V. La narració acaba l'any 1553 amb l'expedició francoturca contra l'illa de Còrsega.
L'ATAC DE BARBA-ROSSA A MAÓ, SEGONS RABÍ YOSEF
Tot i que alguns autors qualifiquen de defectuosa la traducció anglesa de Bialloblotzky, és l'única que ens resulta accessible. Aquest traductor reconeix que el text hebreu de l'edició de 1554, que és el que ha utilitzat, presenta molts arcaismes que fan difícil i obscura la seva comprensió. A més, rabí Yosef s'havia esforçat en imitar l'estil dels cronistes de l'Antic Testament, que els editors volgueren mantenir en la traducció anglesa.
El text referit a Maó es troba al tom II, pàgines 233-234, de la traducció anglesa de Bialloblotzky, just després de descriure la conquesta de Tunis (pàg. 215-232) i a la tornada d'Andrea Dòria a Barbaria amb la missió, fallida, de capturar l'escàpol Barba-rossa. Reproduïm tot seguit la traducció del fragment que es refereix al saqueig de Maó. Hem posat algunes acotacions entre claudàtors per facilitar la comprensió del fragment. Les notes són del mateix cronista i són les citacions bíbliques que comentarem una mica més avall.
"I Barba-rossa es venjà de la seva venjança (a), quan tornà a Alger; i executà els seus designis. Anà contra l'illa de Menorca, a un poble tranquil (b) i segur, amb subtilesa. I mentre els que estaven al poble es trobaven completament segurs, ell prengué i aïllà de la ciutat tots els homes (c); i a les dones més belles i els fillets, els prengué captius. Després [els turcs] saquejaren tot el que els seus sentiments van desitjar; i a la resta [dels menorquins], els mataren amb el fil de l'espasa. I aquests no tingueren qui els alliberàs. I després [els turcs] prengueren els captius i el botí (d), i se n'anaren cap a Alger i més enllà. Els emissaris [dels menorquins?] anaren apressadament a l'emperador (e) i li digueren: "D'aquesta manera ha obrat Barba-rossa". I ell [l'emperador Carles] s'enfurismà molt."
(a) Nm 31, 2; Ez 15, 15.
(b) Jt 18, 27.
(c) Dt 2, 34; 3, 6.
(d) Nm 31, 12.
(e) Est 8, 14.
Si analitzam acuradament el fragment hi podem veure, rere el seu llenguatge recargolat, una síntesi del que va succeí. En efecte, va ser després de refugiar-se a Alger quan Barba-rossa intentà tornar el cop a l'emperador Carles. Barba-rossa, com ens diu López de Gómara, pretenia partir cap a Constantinoble, però abans es procurà una presa fàcil, Maó, aquest "poble tranquil i segur" que ja celebrava la victòria de les armes cristianes. D'aquí la subtil estratagema —"amb subtilesa", diu Ha-Kohen—d'entrar arborant la bandera imperial. Una mica més obscur és aquest fragment: "ell prengué i aïllà de la ciutat tots els homes". Es tracta d'una referència a l'expedició de socors del governador Oliver, que fou desfeta pels turcs? Més clara és l'al·lusió als captius (dones i fillets) i al saqueig, però hi ha també una menció als que "mataren amb el fil de l'espasa", els quals no tingueren cap remissió. A les altres fonts conegudes no apareix una referència a assassinats indiscriminats, però si el martiri dels frares del convent de Jesús. Finalment, parla de l'enuig de l'emperador quan conegué la notícia dels fets.
Desconeixem les fonts concretes que utilitzà el nostre cronista, però, sabem que el saqueig de la vila menorquina tingué una àmplia repercussió. L'any 1535 Ha-Kohen residia a la localitat de Novi, no molt lluny de Gènova. I a la República Sereníssima, governada pels Dòria, les notícies degueren arribar-hi de manera gairebé immediata.
LES CITACIONS BÍBLIQUES
Yosef ha-Kohen s'inspira a partir de passatges bíblics que narren fets consemblants als que vol descriure. Les citacions bíbliques que utilitza al relat del saqueig de Maó són les següents:
a) Nombres 31, 2: Déu parla a Moisès i li ordena venjar els israelites del mal que els han fet els madianites. Aquesta cita es complementa amb Ezequiel 15, 15: "Açò fa saber el Senyor: Els filisteus s'han venjat amb tot el menyspreu del seu cor i, moguts per un odi de segles, s'han llençat a destruir." Aquests versets s'apliquen a la venjança de Barba-rossa contra Carles V de la qual els maonesos en foren les víctimes.
b) Jutges 18, 27: Narra l'atac dels daimites contra el poble de Laix, "aquell poble tranquil i refiat"; mataren tota la gent i calaren foc a la ciutat.
c) Deuteronomi 2, 34: Fa referència al regne de Sehon, rei d'Heixbon. Després de derrotar aquest rei i el seu exèrcit, els israelites van ocupar totes les seves ciutats i les consagraren a l'extermini amb els homes, les dones i les criatures, mentre que Dt 3, 6 conta la conquesta de la ciutat d'Og, amb destruccions i matances similars.
d) Nombres 31, 12: Relata el saqueig del regne de Madian (vegeu la nota a) i com els israelites van portar el botí i els captius a Moisès i al sacerdot Eleazar.
e) Ester 8, 14: És, possiblement, la referència més forçada. Aquest verset conta com els missatgers van sortir ràpidament a cavall per complir les ordres del rei Xerxes de publicar un edicte a favor dels jueus a totes les províncies de l'imperi persa. Res semblant, idò, a la transmissió d'una desgràcia, com era el cas de Maó.
Per a Ha-Kohen, la mà de Déu guiava en últim terme la història. A la venjança de Barba-rossa s'hi sumà el naufragi de diversos vaixells carregats de tropes italianes i alemanyes que tornaven a Europa, l'octubre de 1535 "que s'enfonsaren com un plom a les profunditats del mar" (pàg. 234). Òbviament, aquí la cita escaient era el càntic de Moisès en honor del Senyor, quan les aigües cobriren els soldats del faraó (Ex 15, 10): "Però bufa el teu alè i el mar els cobreix; s'enfonsen com plom dins les aigües poderoses". Pels seus antecedents familiars, és comprensible el sentiment de rebuig que Ha-Kohen sentia cap els monarques de la vella Sefarat que els seus pares hagueren d'abandonar. En un altre llibre posterior, Emeq ha-Bakha (1558) (publicat per primera vegada l'any 1852; hi ha una traducció castellana a cura de Pilar León, El valle del llanto, Riopiedras Ediciones, Saragossa, 1989) es presenta una Espanya maleïda i condemnada de manera irremissible a la decadència o a la destrucció, ja que tots els imperis que es van acarnissar amb els jueus foren anihilats. Vistos els esdeveniments de manera retrospectiva, la profecia no està totalment mancada de raó.
Sigui com sigui, el rabí Yosef ha-Kohen va ser el primer que donà a la impremta el relat del saqueig de Maó. Només per açò valia la pena de donar-lo a conèixer a Menorca en aquest 475 aniversari dels fets.