No és perquè ho hagi dit el Papa, però crec amb ell que "en les nostres democràcies complexes, que viuen difícils incerteses, el món de la racionalitat secular i el món de la fe no haurien de tenir por de viure un diàleg profund a favor de la nostra civilització". Crec que no estem per a repetir antigues i caduques actituds d'exclusió, ni els amants d'una educació basada en la ciència o en la raó, ni els qui no ens reconeixem sense transcendència. Per a mi, la manera més adequada de viure la llibertat democràtica, és acceptar respectuosament i objectivament la nostra diversitat amb clara actitud dialogant. L'educació ens toca tant a l'ànima que no desig que la seva pràctica defugi de les nostres opcions diverses i íntimes.
La diversitat que vivim en no poques qüestions que uns i altres creiem fonamentals, ens convida a respectar-nos i a integrar de l'altre el que ensumam és bona aportació. Si el fanatisme de les mitges veritats no ens ajuda al bon conviure, tots hem d'aprendre a ser més humils acceptant els nostres encerts i desencerts.
Unamuno es demanava en el seu temps quan s'acabaria la contradicció entre acció i contemplació. Jo també em deman avui "quan s'acabarà la contraposició entre Fe i Ciència, entre Fe i Raó?" Ja lluny del segle XVIII, consider que la persona és massa complexa per descobrir-se o per fer-se sols amb la fe o amb la raó.
Si és veritat que hi ha una laïcitat que s'entén avui com àmbit públic de la raó neutra d'absoluts, també hi ha una laïcitat que no exclou la transcendència i raona "com si Déu existís". Una laïcitat que es proclama neutra d'absoluts, també crea un nou absolut. La raó que vol restar fidel a ella mateixa, així m'ho sembla, no pot renunciar a la relació amb la fe. Ni a l'inversa. Des de fa temps, també hi ha qui diu que una vertadera laïcitat és la que no tan sols admet o tolera la transcendència, sinó aquella que també sent la seva necessitat i la promou.
Des de la meva experiència religiosa, des de l'admiració que em provoquen la natura, les persones i la forma de reaccionar que cadascuna té front el seu bagatge personal i d'entorn, faig una aturada i rumiï la profunditat que surt de l'experiència de no pocs científics. No pocs d'entre ells, i prou reconeguts, comparteixen el mateix criteri d'Hugo de San Víctor, el místic del segle XII, que deia que per conèixer-nos no sols havíem d'entrar dins nosaltres mateixos, sinó que ens havíem de sobrepassar, havíem d'anar més enllà. "In intimis etiam seipsum transire" deia.
Fugint de les mitges veritats, hem d'admetre que vivim rodejats de grans mestres que reclamen diàleg entre fe i raó. Volen inclusió, no exclusió. "Mai he negat l'existència de Déu. La teoria de l'evolució és totalment compatible amb la fe en Déu" (Charles Darwin, 1809-1882. Autor de la teoria de l'evolució). "El que sabem és una gota, el que ignoram, un immens oceà" (Isaac Newton, 1643-1727. Fundador de la física teòrica clàssica). "Ho declar amb orgull: som creient. Crec en el poder de la pregària i crec no sols com a catòlic, també com a científic" (Guillem Marconi. 1874-1937. Inventor de la telegrafia sense fils). "Som creient gràcies al microscopi i l'observació de la naturalesa. Voldria contribuir a la plena concòrdia entre la ciència i la religió" (K. L. Scheich. 1859-1922. Cirurgià). "Cap dels inventors de l'ateisme va ser naturalista" (Eddington. 1882-1946. Astrònom anglès). "Déu està per al creient a l'inici del seu discurs i, per al físic, al final" (Plank. 1858-1947. Fundador de la Física quàntica). "Durant la infància vaig ser quasi un ateu. La ciència em portà a la conclusió de que el món és més complexa del que podem explicar. El misteri de l'existència sols puc explicar-ho gràcies al Sobrenatural" (Allan Sondage. 1926 -. Calculà la velocitat amb que s'expandeix l'univers per l'observació de les estrelles distants).
N'estic convençut que molts dels qui creiem en un tipus de llibertat que ens deixa educar segons els nostres valors cristians i creences més íntimes, valoram en gran manera la pràctica educativa d'una escola que no comparteix tots els nostres valors i creences. I pens que la llibertat de viure segons les nostres conviccions més profundes sols és autèntica, quan és per a tots i respectada per a tots, sabedors i reconeixent, cadascú, els seus encerts i desencerts.