A l'índex del Fòrum de Davos, el Doing Business 2010 del Banc Mundial, Espanya es va situar en el lloc 62è d'entre 183 països: va baixar 11 llocs en referència a l'any anterior. Això passa al país que té l'atur més alt de tota la UE.
El missatge internacional és clar: Espanya perd competitivitat, i tots els organismes internacionals han recomanant el Govern socialista que adopti mesures exhaustives i creïbles. Però, tal com passa a les empreses, allò que compta –més enllà dels discursos retòrics– són els resultats. La Comissió Europea anuncia que l'economia espanyola pot decréixer un 0,3% més el 2010, mentre la zona euro creix un 1,7% i Alemanya, un 3,4%.
Algunes d'aquestes mesures s'han aprovat, i una d'elles ha estat el retall -i no poc- de les inversions a Catalunya, com una manera ja habitual socialista de blindatge de les arques de l'Estat.
Avui ja sabem quina és l'envergadura dels pressupostos del Govern espanyol per a l'any que ve, que el PNV ja ha anunciat que recolzarà a canvi de molts incentius, traspassos i fins i tot d'esborrar el castellà de la toponímia basca. Aquesta, doncs, és una nova prova que l'incompliment dels socialistes amb Catalunya, ja és un fet habitual. Els pressupostos del 2011 presentats per la vicepresidenta Salgado no compleixen de cap manera amb la inversió programada. I per tant tornen a ser una vegada més, vergonyants, a més d'injustos i excloents.
En aquest moment Espanya, és a dir, l'estat, deu a Catalunya en concepte d'incompliments pecuniaris del període entre els anys 2007/2010 un total de 2.755,4 milions d'euros.
Arran de la crisi, enguany es deixarà d'executar al Principat el 26,5% del pressupost pactat inicialment. Tot això afegit a la desídia i la falta d'interès d'inversió en infraestructures més que necessàries en un territori de primera categoria estatal de recaptació impositiva com és Catalunya, i que es demostra sobre el paper en fets com que des del 2005, el Govern espanyol ha escatimat esforços en territori català que arriben a 3.124 milions d'euros. Mirat d'altra manera es constata que cada cinc anys l'Estat s'estalvia una anualitat sencera d'inversió, i tot això amb la complicitat i silenci sistemàtic dels 25 diputats del PSC al Congrés espanyol, i d'altres tants al Senat.
Una altra dada més, que demostra el menyspreu dels socialistes cap a Catalunya, és que el 2011, i segons els pressupostos presentats pel Govern central, el nivell de les inversions a territori català serà del 15'2% en comptes del 18'59 % que correspon al PIB aportat pels catalans. I mentre passa tot això, resulta que la Junta de Andalucía, governada evidentment pel PSOE, assolirà absolutament totes les inversions estatals programades en aquell territori. No són ells i el PP que parlen de solidaritat i que tots som iguals?
Clar que això als diputats i senadors del PSC els és igual, ja que, altra vegada, recolzaran uns pressupostos que perjudiquen del tot Catalunya per pobres i insuficients, en una demostració més de clara servitud al PSOE, i en detriment dels interessos del país, mentre les catalanes i els catalans paguen i callen.
I així estan les coses, i així es demostra aquesta informalitat i incompliment perennes -en tots els aspectes- dels socialistes i del govern que encapçalen cap a Catalunya. I així la Defensora del Pueblo espanyola -també socialista- va impugnant lleis de política lingüística, entre altres. I així, qui dia passa, any empeny, i Catalunya –i no precisament per bé- segueix sempre al punt de mira.
______
www.perinnolligams.blogspot.com