Ara fa set anys que es va presentar el denominat Pla Director d'Instal.lacions Esportives a Menorca, una proposta que va realitzar l'empresa dirigida per un expert en la matèria com és Fernando Andrés. Una versió inicial del Pla es va entregar el mes de maig de 2003, la definitiva el mes d'octubre. El Pla Director no era una opció voluntària, de voluntat política, sinó que les institucions competents estaven obligades a fer-lo en compliment de la Llei Balear de l'Esport. Tant és així, que, quan en 1995, es van traspassar les competències en matèria esportiva als consells insulars, una de les que fou objecte de traspàs és la realització i aprovació d'aquests instruments de planificació. En conseqüència, en teoria, fa set anys ens trobàvem davant la presentació d'una proposta que, definitivament, s'hauria d'haver aprovat o no, com és ara o modificada, pel Ple del Consell Insular de Menorca. La veritat és que no sé si es va arribar a aprovar mai.
Tenc una certa curiositat per saber com va acabar tot allò. I tenc curiositat si ja s'ha modificat la Llei Balears de l'Esport en aquest sentit, o encara estan obligats els consells insulars a tenir en vigor aquests instruments de planificació. La importància de comptar amb un pla era clara: era un instrument per preveure el futur més allà dels quatre anys que dura un mandat i obligar a la planificació de les polítiques públiques per damunt de les conjuntures; era un instrument que pot actuar d'exigència a les institucions a l'hora de pensar en les inversions esportives; era un instrument insular que intentava marcar l'oferta d'equipaments pensant en un territori unitari i evitant les urgències electoralistes que, en ocasions, són causa d'autèntics disbarats. Fa set anys es va donar una passa, però, fins on s'ha arribat des de llavors? Què va quedar de la promesa de participació ciutadana? En quin punt ens trobem ara? Si tot el que es va dir s'ha fet, he de confessar que no me n'he adonat.