Estem a un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya. Malgrat que siguin unes eleccions que, en teoria no ens afecten, la veritat és que no passen desapercebudes a Menorca. És així per moltes causes: per la proximitat física, cultural i social de Catalunya; per les històriques relacions dels menorquins amb Barcelona, Catalunya i els catalans; per la influència de la política catalana quan la tran-sició política a Menorca; per la contínua relació entre les forces polítiques de les Illes Balears i de Catalunya; perquè a Menorca hi viuen molts catalans amb dret a vot a aquestes eleccions. Hi ha una altra qüestió que incrementa l'interès exterior sobre el resultat electoral: aquestes seran les primeres eleccions (parcials) entre dues eleccions generals. Malgrat que no es pot extrapolar resultats autonòmics a possibles resultats generals, sense mena de dubte que hi haurà aquesta lectura.
Segons diuen tots els sondeigs i enquestes, l'horitzó electoral sembla clar: a) un increment moderat de Convergència i Unió, que es veurà magnificat per la fallida d'altres forces; b) la fallida dels partits que formen el pacte de govern (PSC, ERC i ICV.EUiA), quan els quatre anys de govern han estat escenari d'una frustració d'expectatives. La fallida serà molt dura per a Esquerra Republicana, que podria arribar a perdre la meitat dels diputats, que es veurà afectada per l'aparició d'altres candidatures sobiranistes i independentistes (com la de Laporta i altres) que sembla que poden tenir bons resultats; la fallida també la viurà el PSC, que és la imatge principal del govern i que s'associa també al PSOE de la crisi econòmica; i la viurà menys Iniciativa-Esquerra Unida i Alternativa, no obstant el disbarat d'assumir la Conselleria d'Interior, perquè presenta un candidat nou i es vincula més a la mobilització social contra les mesures del govern del PSOE. Aquest panorama es completarà amb un increment relatiu de les opcions del Partit Popular i de Ciutadans. L'incògnita, avui, és saber com es podrà crear una majoria estable per als pròxims anys. Potser d'aquí a un mes serà l'hora de revisar, analitzar, reflexionar, sobre l'experiència progressista d'aquests vuit anys. Ara hem d'esperar que la campanya electoral mobilitzi un electorat dividit (ERC) o desanimat (PSC-PSOE).