El Congrés acaba d'aprovar per unanimitat una llei contra el tabac. La cosa estaria molt bé si als legisladors no se'ls hi hagués despertat l'ànim inquisitorial. Els nostres representants comencen a estar obsessionats amb els mitjans de comunicació i tot ho volen passar per un filtre: anuncis de contactes, publicitat sobre l'alcohol, ús sexista de les imatges i el llenguatge i ara, la distribució a les teles privades d'espais als partits durant campanyes electorals, amb la qual cosa equiparen informativament els polítics més vàlids i feiners amb els mantes i els rucs...
Tornant a la legislació contra els fumadors, els polítics prohibiran a la premsa parlar de cigarrets, de manera que si la llei és retroactiva ara mateix estic cometent una il·legalitat i no sé si de retruc el lector també.
A més la llei vetarà publicar o divulgar imatges de fumadors.
Jo me deman què passarà amb fotografies que han arribat a la categoria de símbols artístics –recordem Churchill, Camus, Marlene Dietrich o Humphrey Bogart- i me deman també quantes cigarretes s'han fumat mentre discutien el projecte de llei, "ses senyories".
L'única cosa molt positiva és que qui no vulgui sortir retratat no tindrà més que anar sempre pel carrer amb una cigarreta encesa als llavis. El que estaven necessitant pantojes, princeses i duquesses vàries.