Les dictadures i els poderosos posen especial interès en el control de la informació. Sempre ha estat així.
El Marroc és una dictadura amb eleccions periòdiques que exerceix el poder sobre uns territoris envaïts ja fa massa anys. Des de fa dècades, la solució pactada pel conflicte del Sàhara està embarrancada, no es realitza precisament per l'oposició i les trampes del govern marroquí. Així, una clara posició de domini del poderós s'assenta a mesura que passen els anys.
Les democràcies occidentals, i l'espanyola també, sembla que accepten aquesta situació i esperen que no els sigui una molèstia en el futur. Sempre he cregut que la cosa no es podia desbloquejar fins que la contestació dels sahrauís no esclatés en els propis territoris ocupats. És difícil, perquè els poders repressius del Marroc actuen amb duresa i malden de tallar les protestes des de l'arrel. És per això que m'ha sorprès tant la notícia: des del passat 9 d'octubre, milers de ciutadans sahrauís s'han anat instal·lant en campaments improvisats al voltant de l'Aaiun, Smara, Dajla i Bujador, en protesta per les desastroses condicions de vida que pateix el poble des de l'ocupació que ja ha complert més de 33 anys.
Les darreres informacions parlen de més de 20.000 acampats. La xifra posa de manifest que la contestació dels sahrauís en els territoris ocupats creix i comença a fer-se ingovernable, per part dels dominadors. Vint mil persones en protesta permanent són males d'ocultar. L'exèrcit i la policia marroquí mantenen el control dels campaments i impedeixen l'entrada d'aliments, medicaments, aigua; les persones que pleguen intentant passar ajudes als acampats són reprimides i detingudes.
Des del govern marroquí s'intenta fer veure que la protesta és espontània i que no conté cap reivindicació política, però l'argument no se sosté per cap peu. És cert que en els darrers anys sovintegen les protestes més o manco nombroses en els territoris ocupats, que la gent jove sembla que ha perdut la por al poderós ocupant. Per ara, els campaments resisteixen les envestides i es mantenen per fer present una situació que no es podrà perllongar. Malgrat els esforços de Moratinos, la veritat és que el govern Zapatero ha fet poc per restituir l'honor d'un poble. No sé què farà ara Trinidad Jiménez, però, avui per avui, els únics que poden alliberar-se són els propis sahrauís.