Ens passem la vida acumulant coses. Tanmateix és més aviat el que fem amb els altres el que determina el seu valor etern.
Quan usem el que tenim en benefici dels altres, aleshores som rics als ulls de Déu"
(Johan Chittister).
Els grans esforços de la nostra vida, els orientem a obtenir coses, bens materials, a consumir. Ens creiem importants en quant a la quantitat i qualitat de coses que posseïm.
La quantitat i qualitat de coses que podem consumir... i, no ens aturem a pensar si de debò ens són necessàries o no, si el que acumulem és fruit d'una explotació laboral, si condueix a incrementar el volum de fems i la contaminació. Si amb el nostre consum accelerem els límits dels recursos naturals, o l'empobriment del sol, accelerant la desertització...
Estem acumulant i consumint coses, com si ens consideréssim immortals, com si els bens materials adquirits fossin patrimoni nostre per sempre.
Acabem de commemorar el dia de Tots Sants i el dia dels Difunts. Dies en que s'acostuma anar al cementeri, recordant els familiars, amics o coneguts que ens han deixat. Jo no hi he anat, no hi crec gaire amb aquesta visita puntual un cop a l'any, s'hi pot anar qualsevol dia. A més si vull recordar els morts, ho puc fer des de casa o qualsevol lloc. Anar al cementeri només me serveix per una cosa, per adonar-me, que allà no resten més que un munt d'ossos. Que la mort ens fa iguals a tots i que els bens materials acumulats al llarg de la vida, al final no ens serveixen per a res.
Al cap i a la fi, idò, què és el que té valor en la vida? Què és el que perdurarà...? Tot allò que haguem fet per els altres. Tot allò que haguem compartit. Tot el que haguem donat i estimat... Això és, al final, el que perdura i el que la gent valora. Una frase molt freqüent a les sortides d'un funeral és... "Era una bona persona!" Al final valorem les persones pel que han donat i estimat. Penso que l'únic valor etern, per tant, és "l'amor".