Síguenos F Y T I T R
Trenc d’auba

Recordant en panxeta

|

Fa un dies el president d'una associació que defensa la racionalització dels horaris espanyols va explicar a Maó la necessitat d'aplicar uns nous criteris en la nostra vida laboral i familiar, per tal de millorar l'eficiència i la qualitat de vida. Així ho feien els nostres avantpassats, dins les seves limitacions. Està clar que els humans no tenim remei.

Després d'haver omplert els carrers de cotxes durant les darreres dècades, ara ens dediquem a desterrar-los perquè ens hem adonat que no pot seguir així. Per altra banda, també es promou l'agricultura ecològica i les bones pràctiques mediambientals, quan els nostres pagesos sempre havien respectat la mare naturalesa. No es tracta de tornar enrere ni tampoc defensar que qualsevol temps passat va ser millor, però hauríem de ser capaços d'avançar i progressar sense perdre les coses bones que tenim. En primer també es solia dinar més prest del que ho feim ara. Molts no duien rellotges al braó ni tenien mòbils que els indiqués l'hora. A Sant Lluís, el seu substitut era en Panxeta, un dels tres escuts que hi ha a l'enfront principal de l'església, concretament l'escut del Comte de Lannion. Quan era migdia el sol il·luminava primer de tot l'escut del governador francès de l'Illa i la gent sabia que era l'hora d'anar a dinar. Es així que els veïns i la gent del camp van batejar aquest escut com en Panxeta, un element heràldic que durant anys va desenvolupar una funció molt profitosa.

Lo más visto