En aquests darrers anys estam assistint, a Espanya, a una proliferació de focus d'interès en la recuperació de la memòria històrica, a una institucionalització (més o manco sincera i compromesa segons de quina Comunitat Autònoma parlem) del compromís per a la recuperació de la memòria dels vençuts. En aquest torrent d'idees que creix proliferen també els estudis i les publicacions en relació a una època històrica que ja estava extraordinàriament estudiada. En aquest riu de dignitat cabalós es creen col·lectius, associacions, nuclis que tenen dos objectius principals: a) la recuperació de la memòria històrica, b) la recuperació dels valors republicans per a fer-los presents en el dia a dia. Sembla com si aquell acord de la transició ja hagi estat amortitzat i que s'hagin obert les portes a l'aigua estancada que ara provoca noves energies amb la seva força.
Dia a dia es trenca el silenci i una espècie de por, seqüela encara del franquisme més dur, a parlar de les coses pel seu nom. Un d'aquests silencis era el debat entre monarquia i república. Menorca va ser, en el seu temps, un dels focus més actius del republicanisme espanyol. A finals del segle XIX, quan els republicans es van poder tornar presentar a les eleccions generals després de la Restauració un dels diputats republicans que gairebé tenia l'escó assegurat a les Corts era el menorquí. Aquesta força del republicanisme i el lliurepensament a Menorca no era casual, sinó fruit de la pròpia evolució històrica dels segles XVIII i XIX, molt diferent a la de Mallorca i Eivissa. En les primeres dècades del segle, el republicanisme menorquí es va desenvolupar i va esdevenir, sobretot a la part de llevant, gairebé un estil de vida. ¿Perquè, si Menorca ha tingut un republicanisme tan actiu, no s'ha creat mai una associació o entitat que tengui com a finalitat aquesta doble: de la memòria històrica recuperada i de la promoció dels valors republicans en el món d'avui? Potser tot sigui qüestió de parlar-ne i recollir idees i aportacions, de compartir objectius. Potser es tracta de posar fil a l'agulla i començar a teixir una xerxa de compromís. Aquí us deix el meu correu, per si algú es vol moure en el mateix sentit: bep.portella@gmail.com.