El reiterat silenci dels membres del Govern Espanyol davant tot el que està succeint al Sàhara Occidental té tot el color de la complicitat, i molt més quan els intents de donar llargues a l'assumpte topen amb la dura realitat dels fets, de tal manera que l'aïllament dels ministres socialistes es fa més clamorós com més dies passen, sense que es vegi cap indici de rectificació per la seva part.
Sorprèn o no sorprèn que Trinidad Jiménez s'escudi en el fet que no es compta amb cap informe independent i fiable per fer explícita la condemna a l'actuació del Govern del Marroc en els darrers esdeveniments de l'Aaiun.
Sorprèn o no sorprèn que la ministra d'Exteriors manifesti que l'actitud del Govern Espanyol és coherent amb el fet que cap institució ha condemnat els fets i s'escudi en aquest fet per justificar la seva actitud carregada d'ambigüitat, quan es conforma amb lamentar tot el que s'ha divulgat per part dels mitjans de comunicació.
Sorprèn o no sorprèn que la ministra tengui un lapsus quan, en presència del ministre d'Exteriors del Marroc és requerida a manifestar el seu parer davant les agressions a periodistes espanyols que cobrien el judici contra activistes sahrauís a Casablanca i arribi a dir que respecta l'actitud del Govern del Marroc encara que a Espanya tenen una altra manera d'entendre la política de comunicació.
Sorprèn o no sorprèn el lapsus del vicepresident Rubalcaba quan es confon i parlant del que ha succeït al Sàhara Occidental, parla de "los hechos ocurridos en Marruecos", oblidant que a ningú, ningú a tot el món, exceptuant al subconscient dels ministres del Govern Espanyol, se li ha ocorregut reconèixer la marroquinitat d'aquells territoris.
Sorprèn o no sorprèn que el ministre Jáuregui tingués un altre lapsus quan des de la tribuna del Parlament va arribar a defensar el dret del Govern del Marroc a no deixar entrar al Sàhara els periodistes espanyols, justificant que aquest formava part del nucli dur dels drets dels estats sobre les seus territoris, acceptant així, també de fet, la marroquinitat del Sàhara.
Sorprèn o no sorprèn que quan 14 parlaments de comunitats autònomes han condemnat l'assalt al Campament de la Dignitat d'Aaiun, la ministra Trinidad Jiménez, continuï pensant que cap institució ha condemnat els fets.
Sorprèn o no sorprèn que quan la prestigiosa organització no gubernamental Human Rights Watch ha denunciat, ahir mateix, casos clars de tortures als detinguts sahrauís a les comissaries marroquines, entre altres a un ciutadà sahrauí que té la nacionalitat espanyola, la ministra al·legui desconeixement d'aquesta denúncia, per així evitar-se denunciar de manera rotunda el desastre que està succeint al Sàhara ocupat.
Sorprèn o no sorprèn que quan el ministre d'Interior del Marroc és entrevistat al diari "El País", gens sospitós de tenir tendències que puguin comprometre el Govern, amb afirmacions insultants cap als mitjans de comunicació espanyols, la ministra continuï girada cap a una altra banda, amb el perill que de tant girar el coll per no veure el que fan les seus amics marroquins, pot arribar a acabar amb una tortícolis perillosa.
Sorprèn o no sorprèn que a la mateixa entrevista el ministre marroquí afirmi que no pot acceptar que l'ONU controli el respecte als drets humans al Sàhara, com ha afirmat la ministra Jiménez haver proposat a Hilary Clinton, i la ministra continuï en silenci.
Sorprèn o no sorprèn que per a la setmana que ve tots els grups parlamentaris, exceptuant el socialista, anunciïn la previsible aprovació d'una duríssima resolució parlamentària condemnant sense pal·liatius l'actitud del Govern del Marroc en els recents fets del Sàhara, en una nova mostra de la debilitat i soledat del Govern Espanyol en aquesta qüestió.
Sorprèn o no sorprèn l'actitud del col·lectiu d'artistes que tradicionalment han donat suport a les campanyes electorals de Rodríguez Zapatero, que es manifesten aquestes darreres setmanes pels carrers contra la política cap al Sàhara del Govern, coincidint amb líders del PP i amb els líders sindicals.
Sorprèn o no sorprèn que aparegui la notícia de la creació d'un col·lectiu de militants del PSOE, amb cents de membres des del primer dia, que es manifesten radicalment contraris a les tesis del Govern de Rodríguez Zapatero en les polítiques respecte del Sàhara.
Sorprèn o no sorprèn l'actitud digna d'alguns càrrecs institucionals del PSOE que, contràriament a les consignes del Govern del seu mateix partit, es manifesten de manera clara i rotunda partidaris d'un canvi de les polítiques del Govern en aquesta matèria.
Sorprèn o no sorprèn, en aquest sentit, l'actitud clarament pro sahrauí de significats membres del PSOE a Menorca, que no dubten a fer públiques les seves conviccions encara que això representi contradir el que defensa el seu Govern a Madrid.
Sorprèn o no sorprèn que la bandera sahrauí pengi aquests dies a l'Ajuntament de Donosti, presidit pel socialista Odón Elorza, que ha afirmat aquests dies que ara més que mai tots som sahrauís.