Més que segur que vostè va patir directament o indirectament el caos aeri d'aquest cap de setmana, potser era vostè que volia viatjar o possiblement coneixia amics i familiars que havien fet plans per marxar. De viatges n'hi ha de tres tipus: per malaltia, per feina i per passejar. En aquest darrer pont, la majoria eren de la darrera categoria, però també hi havia persones que havien de sortir de l'illa o entrar a l'illa per força. Tots van patir per igual la rebel·lió dels controladors aeris, que ja fa mesos que deu ser el col·lectiu professional més mal vist d'Espanya. És una gran putada que milers i milers de persones que feia mesos havien planificat aquest pont s'hagin vist tirades als aeroports, amb els estalvis perduts, amb les il·lusions esmicolades per la decisió d'un grup corporatiu que té el poder del seu lloc de treball, però més gran és la que s'ha fet a les persones que havien de viatjar per obligació, per visitar els seus familiars malalts, per anar de metges, per motius de feina o de negoci. A més, en el nostre cas, que no tenim mitjans alternatius de transport terrestre, el mal ja no té nom, semblaven hostatges. El mal que aquest abandó del lloc de feina ha fet segurament es podrà comptabilitzar amb valors econòmics, però no en valors morals. Algú –sempre n'hi ha– m'ha dit que aquest caos l'ha propiciat el govern que ha deixat podrir la negociació amb els controladors perquè fessin alguna acció extremada com la que han fet, per perdre ja tota la raó davant l'opinió pública. És molt recercat, el que és cert és que el conflicte persisteix des de fa dècades. No hi ha dubte que la posició de domini d'un petit grup sobre la societat és fruit d'una sèrie de decisions polítiques i administratives que s'han anat prenent al llarg dels anys. El que han de saber els controladors és que el que han fet és una barbaritat social, que desprestigia el sindicalisme i el dret de vaga, que la seva actitud és totalment contrària als codis del sindicalisme, que de cap manera es pot parlar de l'abandó del lloc de feina com de vaga, protesta laboral o sindicalisme reivindicatiu.
Les decisions del govern han permès una certa normalitat dintre del caos. No obstant, dos conflictes continuen oberts: com es compensarà els milers i milers de damnificats i com es regularà el conflicte perquè no torni a passar.