Seguirem amb aquestes reflexions postelectorals dels resultats que s'han donat a Catalunya. Malgrat la clara victòria de la dreta i centre nacionalista, el parlament que n'ha sorgit dels vots no deixa de presentar algunes incerteses. CiU podrà formar govern, puja en representació el Partit Popular, que recull part del malestar amb el PSOE vist com a responsable de la crisi econòmica, es manté Ciutadans, que és un partit homòleg al PP, i apareix el partit de Joan Laporta, un partit que, segons tots els indicis, podria confluir amb Convergència, en la qual esdevindria la cara més independentista, la qual cosa no deixa de convenir a Artur Mas. Aquesta amalgama de difícil juntura sumaria gairebé el 65% dels diputats. No hi haurà un acord global, però si que hi podrà haver acords puntuals amb uns i altres. Per contra, l'oposició d'esquerres ha quedat molt mal parada. El PSC no només ha perdut gairebé un terç de vots i diputats, sinó que es veu immers en una crisi interna que l'impedirà dur la veu de l'oposició. Esquerra Republicana, jo encara no sé la causa, ha perdut més de la meitat dels seus vots i diputats, amb una fallida que recorda els pitjors moments del partit. En certa manera, l'única força que ha mantingut relativament el cap alt ha estat ICV-EUiA. Si es fixen en les informacions dels grans mitjans, aquestes sigles gairebé no apareixen, i, quan ho fan, es limiten a ICV. La coalició dels ecosocialistes de tradició marxista i de l'esquerra transformadora vinculada a IU era la única que defensava la gestió del govern durant aquests vuit anys, i ara per ara serà la que tindrà una primera oportunitat de liderar la veu plural de l'oposició. Els resultats han validat l'aliança entre l'ecologisme polític i l'esquerra transformadora de tradició obrera. Lògicament, en l'horitzó hi ha el risc de la divisió en espais més amplis: eleccions generals, eleccions europees. Supòs que els dirigents d'ICV i d'EUiA ho tenen ben present. Potser l'esquerra trossejada que tenim a les Illes Balears també ho hauria de tenir molt en compte. Les perspectives d'un triomf del Partit Popular a les Balears (també a Menorca) són prou clares com perquè s'hagin de repensar estratègies partidistes que no porten enlloc.