Molta gent pot trobar, avui en dia, en ple segle XXI, que el "nadal" no serveix per res. Probablement tenen raó, perquè les "festes de nadal", sense el Nadal, tenen poc sentit.
I el Nadal ens ha de servir per canviar algunes coses a la nostra vida. El naixement d'un infant —ho sabem molts— et canvia la vida. Ens sembla mentida que un naixement de fa 2000 anys llargs, encara ens la pugui canviar, però ha canviat la història. Més enllà d'haver posat el "zero" de la història, el Nadal ha estat l'inici d'una nova etapa en el món. Des de llavors, alguns, els cristians, han dit que ningú és de segona categoria, que tots som iguals, que tots som germans.
El missatge ha estat escampat durant vint segles. I encara no ens ho hem cregut. Cal continuar en el procés. Per a poder fer-ho, tres paraules, que en aquest temps de previ a Nadal hem sentit: "no tingueu por".
Són paraules dites moltes vegades: al pare de Joan Baptista, a Maria, a Josep, als pastors... per boca dels àngels, en nom de Déu. I el mateix Jesús les dirà sovint: als deixebles, quan els crida, al pare que demana la curació de la filla.
Però ens costa de creure-ho. La nostra "humanitat" ens fa ser porucs, mancats de confiança. Ser conscient de les nostres debilitats és important; confiar en la bondat de Déu, en la seva capacitat de posar la mà a favor nostre, també.
Aquesta manca de decisió ens fa recular moltes vegades davant situacions del nostre dia a dia que ens han de fer posar en moviment. Davant la pèrdua del sentit religiós dels símbols, davant la utilització per part d'uns altres de les "nostres" banderes per als seus interessos... perquè aquest dies, tothom parla de nadal: per a les botigues, per als "lots" de menjar, per als dinars d'empresa, per a les felicitacions, per a les campanyes benèfiques o solidàries... Però tot dura quinze dies.
Mentres tant, els serveis de Caritas han d'ajudar unes 150 famílies a Maó, amb menjar. Mentres tant, hi ha quasi 85.000 persones a Balears sense feina, 7.000 a Menorca, quasi una vintena més cada dia, moltes famílies amb tots els seus membres sense jornals, algunes sense cap ajuda.
La nostra actuació ha de ser seriosa i, alhora, moderada i contundent. Seriosa, perquè la situació ho requereix: no podem fer coses al "tuntún". Moderada, perquè no podem donar les culpes als altres i quedar-nos al marge, perquè amb les nostres accions, o amb les nostres inaccions, hem portat els "mercats financers i immobiliaris" allà on estan; no basta amb mostrar la nostra indignació en una manifestació o en una vaga general. Però a la vegada contundents, perquè si bé no podem resoldre les causes dels problemes, podem posar remei a les situacions, almanco amb les nostres actuacions personals. Açò ens demana un esforç important, però possible. Tots vivim per damunt de les nostres necessitats. Quan dic tots vull dir els que encara tenim la fortuna d'un treball. La "desgràcia" ha estat crear-nos necessitats, i ara, costa tornar a ser austers. Però molts tenim armaris plens de roba que no emprem; molts encara mantenim dos cotxes, sense necessitat; molts tenim dues cases amb hipoteca o sense, etc., etc. Molts podríem viure ajudant a altres a sobreviure.
La decisió de compartir és dura. Però el cor ens ho agraeix. Quan som capaços de ser generosos de ver, se'ns eixampla el cor. Només ens falta coratge.
El missatge de Jesús és clar en aquest sentit: "si algú et reclama el mantell, no li neguis el vestit". "Per això us dic: no us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit." (Lc 12, 22-23).
"No us preocupeu", "No tingueu por". Tots voldríem que l'altre dia ens hagués tocat "la grossa" per poder-nos despreocupar de tot. Però els qui hem fet l'experiència del "Camí de Santiago" amb el que dus a la motxilla, podem saber que és més fàcil despreocupar-se sense res que amb molt; els qui hem vist o viscut a països pobres o empobrits, sabem que qui menys té, més ofereix, més generós és: ho dóna tot, sense reserves.
Si som capaços que aquest Nadal ens obri el cor fins a fer-nos fugir les pors, podrem dir que hem començat a canviar el món.
El primer Nadal ho va aconseguir. Que també ho aconseguim nosaltres.
No tinguem por.