El passat dia de Nadal es va morir en Toni Pitxon. Feia ja temps que vivia retirat a Ses Arenes i li va arribar l'hora de marxar als 89 anys. Va ser un home que va viure molt de temps. En Toni Pitxon era el sogre del meu germà, en Damià, per això el vaig conèixer durant un temps en aquesta relació indirecta. Abans de tot això, en Toni Pitxon havia estat un company ocasional de feina de mon pare. Mon pare sempre contava d'un estiu que ells dos havien anat de parella a segar per les terres de La Vall en temps de l'amo en Bernat d'Algaiarens. Es veu que en guardava molts de records d'aquell estiu perquè era una història recorrent en el bagul de les històries que ens contava mon pare. I nosaltres ens els imaginàvem, a mon pare i en Toni segant a la falç extenses faldes de blat d'or, homes forts sota el sol de l'estiu. En aquell temps de poca feina i molta fam, els homes havien d'espigolar un poc per aquí i un poc per allà per a poder fer el jornal i pujar la família. Amb els anys, en Toni i mon pare van partir per camins diferents: En Demetrio es va fer paredador i en Toni es va fer trencador. I trencador va ser el seu ofici, i aquest ofici va passar després als seus fills. Per tant, en una de les imatges que tenc, d'en Toni Pitxon, el veig al fons d'una pedrera de marès, cobert de sauló fins els ulls, traginant a pols pedres de seixanta o setanta quilos. Anys després, en Toni i mon pare es van tornar trobar, va ser quan els seus fills, n'Eulèria i en Damià, es van casar. I de casats ja en deuen dur trenta anys. Fa uns dies vam anar a Ciutadella, per dir adéu a en Toni i per fer companyia a la seva família en el funeral. I record que vaig pensar: adéu a un home d'aquell temps! I ara em deman, què volem dir quan deim que una persona és d'aquell temps? Tot d'una em pensava que volíem dir que és una persona gran, una persona que relacionem amb uns paisatges que ja no existeixen, però després vaig entendre que volem dir que són persones que eren adults en el nostre món de fillets. En Toni serà recordat, entre d'altres coses, pel seu ofici. Serà mal de fer que es pugui parlar de pedreres i trencadors sense parlar d'en Toni Pitxon. Així el recordaré jo.