Aquesta història és real. Segurament vostès també l'hauran llegida en un resum d'informacions breus i xocants que gairebé tots els diaris porten a les seves pàgines. Jamie i Gladys Scott són dues germanes negres. Quan eren adolescents van participar en un atracament amb armes. Ningú no va resultar ferit i elles se'n van emportar 11 dollars, una fortuna. El tribunal les condemnà a cadena perpètua. Ah, no hi pensava, les germanes Scott vivien a l'estat de Missisipi i eren negres, un petit detall sense importància. Hi ha una versió que parla que les joves no van participar en l'assalt i que la seva condemna era, en realitat, la venjança del sheriff local, al qual els familiars de les joves havien acusat de corrupció. Tota aquesta història va succeir el 1993. Ara, elles ja porten 17 anys tancades a la presó.
No obstant, el que no havien pogut aconseguir les associacions que lluiten contra els excessos penals a USA, sí que ho ha aconseguit la pasta. El cas és que Jamie Scott, una de les germanes, ha patit una insuficiència renal que l'obligava a passar per diàlisi. En aquest cas, el tractament l'ha de pagar l'Estat i surt car. El governador de Missisipi, el republicà Haley Barbour, ha fet nombres i ha comprovat que li surt molt cara, la salut de la presa. Justa la fusta! El governador ha promès la llibertat condicional a les dues germanes amb la condició que la sana doni un ronyó a la malalta. D'aquesta manera, l'estat s'estalvia la factura de casa mes. Sembla que una altra condició que ha imposat el brillant estadista és que les dues dones emigrin a l'estat veí de Florida, de manera que, si alguna cosa no surt bé, siguin els veïns que hagin de córrer amb les despeses. Això sembla que només pot passar als Estats Units, la pàtria del capitalisme. És clar, una cosa du a l'altra.
La decisió del governador servirà de precedent i ja hi ha veus que es demanen què passaria si tots els presos (aquestes ho eren a cadena perpètua) es fan donants d'òrgans a canvi de la llibertat? És una bona pregunta.
A Califòrnia, governada fins fa poc per Schwarzenegger, fins i tot es va parlar de suprimir la pena de mort, no per un replantejament sobre la decisió de llevar la vida als condemnats, sinó perquè es volien reduir els costos que suposava el mantenir tants presos durant anys en el corredor de la mort.