Acció Cultural de Menorca, una entitat de defensa de la llengua catalana com a llengua pròpia de Menorca, té el gust de convidar els ciutadans a la celebració de la paraula. Emmarcat dins els actes de la diada de Sant Antoni, l'acte pretén donar relleu a una de les veus més singulars de la llengua catalana a Menorca. Perquè més enllà dels problemes de normalitat de la llengua, tenim també fites creatives per fer-ne festa. I una d'aquestes fites és la producció de l'escriptor Pau Faner.
Divendres dia 14 a Ciutadella i dissabte dia 15 a Alaior alguns dels que en dèiem lletraferits oferim una lectura de contes de Pau Faner. Organitzat per Acció Cultural de Menorca, els escriptors volem retre un reconeixement a qui des dels anys 70 ha encapçalat la renovació i el revifament de la narrativa catalana contemporània a Menorca. (En) Pau Faner és, per dir-ho així, l'escriptor precedent de l'actual boom literari en llengua catalana que es dóna actualment a la nostra roqueta. Pau Faner és un dels escriptors de Menorca amb més llarga trajectòria creativa en llengua catalana. Fa poc se li atorgà el Premi de la Crítica, cosa que se suma al caramull de premis que ha aconseguit per les seves obres literàries i que suposa un cim i un reconeixement més que notable, esplèndid.
Per aquest motiu Acció Cultural de Menorca, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella, el Casino 17 de Gener i l'Ajuntament d'Alaior, vol retre un merescut homenatge al nostre escriptor. Com? Llegint-lo. Pau Faner ha rebut distincions i homenatges, però llegir la seva obra en públic és la millor manera de reconèixer el seu treball. Per açò hem cregut una bona idea d'organitzar una lectura pública d'un dels gèneres que més ha conreat, el conte.
Acció Cultural de Menorca festeja d'aquesta manera una de les expressions més singulars de la cultura catalana illenca, l'expressió literària, en la qual la llengua té la forma de l'excel·lència. Pau Faner ha sabut donar un model de llengua rica, variada, subtil i molt expressiva, que no ha renunciat als modismes i a les formes menorquines de la llengua catalana i per tant ha estat una de les veus menorquines més destacades en el panorama literari català; però al mateix temps ha recollit la tradició literària culta, que la lliga a un model de llengua plenament català.
D'altra banda la literatura de Pau Faner, molt imaginativa, beu de l'herència popular encarnada en la rondallística i el llegendari. Els contes, un gènere molt conreat per Faner, troben en la seva ploma la mesura exacta que va des de la pura fantasia fins als detalls d'una prosa gairebé costumista, molt arrelada a l'entorn del món local. La seva grandesa és haver donat una dimensió general a les referències concretes de Menorca, especialment de Ciutadella. Lirisme, ironia, creativitat, sorpresa, familiaritat i fantasia alhora són els tons d'una llengua dúctil.
Els participants a la lectura són, per ordre d'aparició Francesc Florit Nin, Antoni Català Campins, Pere Gomila, Ponç Pons, Miquel Maria Ballester, Josep Portella, Sergi Cleofé i Joan López. Cadascun d'ells llegirà un conte de diversos llibres per tal de donar una visió prou àmplia i representativa de l'art contístic de l'escriptor. Sota la direcció de Jordi Odrí, la lectura compta amb elements escenogràfics i dramatúrgics per donar una mica de relleu a la paraula.