Els vint dies que van canviar el món? No ho sé. El moll de l'os del món occidental i desenvolupat és el sistema econòmic, i aquest no canvia. En tot cas es pot canviar la representació política d'una determinada societat i la forma d'exercir-la. En primer lloc, crec que hem d'expressar sorpresa i ignorància. Sorpresa pels fets que han ocorregut i ignorància perquè no coneixíem, la majoria, el gruix del problema, els nivells d'autocràcia i autoritarisme als que s'havia arribat a la regió. Tampoc no hem de passar gaire pena, tots els serveis secrets occidentals, d'EUA, Israel, UK, etcètera, també s'han vist sobrepassats pels fets. Aquests darrers dies a El Caire han tingut una estampa èpica: el poder representat per Mubarak (en pantalla de televisió) i el poder representant pels milions de manifestants que havien ocupat una plaça pública. El carrer com a símbol de la revolta pacífica. No devia ser tan poderós, Mubarak; ho hagués estat no hauria deixat que totes les televisions del món donessin en directe aquestes glorioses jornades. La nit de la sortida de Mubarak, tots els líders europeus i mundials (Obama, Sarkozy, Merkel, Zapatero, Ban Ki-moon, etc.) van córrer per saludar la revolució democràtica, per a cantar lloances de la joventut egípcia i dels moviments democratitzadors. També em va sorprendre, perquè fins fa un mes, Mubarak era l'aliat preferent de tots aquests líders a la zona, exemple d'estabilitat. Si vivim coses veurem!
Mubarak ha plegat a una zona de relax. Diuen que és l'home més ric del món, amb una fortuna que podria rodar sobre els 55.000 milions d'euros. És mal de fer que amb el sou de president, el militar Mubarak acumulés aquesta milionada en trenta anys en el poder. Els bancs suïssos, que fins ara no havien tingut cap problema per a tenir cura de part de la fortuna del dictador, ja han anunciat el bloqueigs dels comptes. Ai, si es bloquegessin tots els comptes a Suïssa! Ai, si es poguessin tornar a la gent tots els dinerals robats que coven en paradisos fiscals! Llavors sí que s'avançaria en la construcció democràtica del món.
No sabem què passarà a Egipte, no sabem on acabaran les revoltes que van començar a Tunísia i ja van cap a Algèria, Jordània, Iemen, etcètera. Els líders occidentals, els mateixos que han sostingut Mubarak, expressen la seva confiança en un procés assenyat cap a les eleccions lliures. Ja deuen cercar nous aliats. Ara, l'exèrcit manté el control i Suleiman exerceix el poder fàctic.