La setmana passada ens va deixar Lluís Casasnovas Marquès. Durant aquests dies se l'haurà recordat com cal. El vaig conèixer primer com a professor a l'institut del carrer Mallorca, estic parlant d'aquells anys entre 1966 i 1969. Nosaltres érem fillets i l'institut era molt gran. Els alumnes veterans ens feien por, els mestres ens feien por (uns més que altres), l'institut ens feia por, tot ens feia por, fins i tot el carrer Mallorca ens feia por. Açò va ser fins que no ens vam habituar. En Lluís (Don Luís) era un professor relativament jove. Record que tenia un mètode d'avaluació molt original. Ens feia estar drets, en fila, i ens feia preguntes de llengua i literatura, que era el que ell donava. Si encertaves la resposta podies mantenir el teu lloc. Si l'erraves havies d'ocupar el darrer punt de la fila. L'avaluació era molt visual: els que anaven davant eren els bons, els que anaven darrere eren els flacs. Jo, per si tenen curiositat, sempre solia moure'm per enmig. No sé si era un mètode molt pedagògic, però aquests dies he rescatat aquesta imatge d'aquells anys. A part de la seva feina docent, Lluís Casasnovas va contribuir a la cultura menorquina de les darreres dècades del segle XX amb dues decisions molt importants: la creació, també amb en Gabriel Julià, d'Edicions Nura, i l'obertura de la Llibreria Nura. Edicions Nura és l'aposta editorial de caràcter privat més important en la història de Menorca, no crec que ens trobéssim res de semblant. En les seves col·leccions han aparegut obres de molt diversa naturalesa, algunes que es reeditaven i altres que eren noves aportacions de creativitat i coneixement. ¿Quants llibres s'haurien deixat de publicar si no hagués sorgit l'editorial Nura? ¿Quanta riquesa cultural i de coneixement no existiria avui? La resposta a aquestes preguntes ens dóna idea de la magnitud d'aquella empresa senzilla amb la que ningú no es farà mai ric. Ben igual puc dir de la llibreria. La llibreria no era només una botiga de venda de llibres, sinó una base de dades de col·leccionistes, de seguidors de les edicions menorquines, de persones interessades en el dia a dia de la nostra cultura. La llibreria era una espècie d'empresa d'exportació de productes menorquins a fora de l'Illa. ¿Quants llibres menorquins són avui fora de Menorca per la dedicació del matrimoni Casasnovas Coll? Diran que era el seu negoci. I jo crec que no, que era el seu amor al paper que havien escollit en l'entramat cultural menorquí. És per açò que li hem d'estar agraïts.